Costa Occidental d'Àfrica 1842. El capità Ferrer procedeix a la compra d'esclaus per traslladar-los al mercat de l'Havana a bord del Tritón, una fragata de la companyia naviliera mataronina de la qual n'és propietari juntament amb els seus germans. Un dels esclaus que va a parar a la bodega del vaixell és Djembo, un noi de la ètnia fang, intel·ligent i resignat, per qui el grumet Marc Badia sent nèixer un corrent de simpatia. Però quan posa rumb a Cuba, el Tritón és interceptat per la fragata de guerra britànica Charleston, que el captura i el condueix a Freetown, on, tret del capítà Ferrer i d'en Marc, la resta de la tripulació és lliurada a les autoritats colonials de Sierra Leone perquè els jutgin per tràfic d'esclaus. I és a bord del Charleston que entra en escena el jove alferes Simon Flaherty, un marí d'origen irlandès que sacrificarà una carrera prometedora a la Royal Navy per amor i sentit de la responsabilitat. A partir d'aquest moment els destins d'aquests tres personatges s'uneixen i, malgrat les separacions i els vicissituts a què cadascú ha de fer front, un sentiment profund d'amistat romandrà viu al llarg dels anys.
Una novel·la inoblidable d'amistat, amor i llibertat, de periples humans plens de dificultats, en què el valor i la tenacitat dels protagonistes obtenen recompensa.
Sense voluntat ni ser-ne conscient durant el procés creatiu, aquesta novel·la ve a ser un homenatge a tots aquells escriptors que en l'adolescència i primera joventut van alimentar la meva imaginació. Les veus de Dickens, Melville, Conrad, Stevenson, London, Hugo, Dumas, Poe, Twain, Baroja i d'altres corren per a les seves pàgines com a un inspirador de situacions i personatges. Amb Atlàntic sembla que vulgui tancar una etapa personal i literària, deixant testimoni de com pot arribar a ser encoratjadora la lectura. Ells, amb les seves apassionants novel·les d'aventures, em van empènyer ben aviat a escriure i han estat un referent per a l'aprenentatge de l'art de narrar. En la maduresa, s’han afegit noves lectures i experiències que han acabat de modelar-me com a escriptor i que han fixat la creació literària com una necessitat vital, allò que finalment ha donat un sentit a la meva vida. Gairebé m'atreviria a dir que gràcies a tots ells soc el que soc.