Novel·les i contes
D'ençà que vaig escriure el primer relat als 17 anys, el meu afany per narrar m'ha dut a tocar diferents registres literaris. Això m'ha permès arribar a un públic ampli i divers. Fins al dia d'avui la meva obra publicada és la següent:
ATLÀNTIC
Atlàntic . Col·lecció Clàssica, 1314. Columna Edicions. Barcelona, 2021. 670 pàg.
Costa Occidental d'Àfrica 1842. El capità Ferrer procedeix a la compra d'esclaus per traslladar-los al mercat de l'Havana a bord del Tritón, una fragata de la companyia naviliera mataronina de la qual n'és propietari juntament amb els seus germans. Un dels esclaus que va a parar a la bodega del vaixell és Djembo, un noi de la ètnia fang, intel·ligent i resignat, per qui el grumet Marc Badia sent nèixer un corrent de simpatia. Però quan posa rumb a Cuba, el Tritón és interceptat per la fragata de guerra britànica Charleston, que el captura i el condueix a Freetown, on, tret del capítà Ferrer i d'en Marc, la resta de la tripulació és lliurada a les autoritats colonials de Sierra Leone perquè els jutgin per tràfic d'esclaus. I és a bord del Charleston que entra en escena el jove alferes Simon Flaherty, un marí d'origen irlandès que sacrificarà una carrera prometedora a la Royal Navy per amor i sentit de la responsabilitat. A partir d'aquest moment els destins d'aquests tres personatges s'uneixen i, malgrat les separacions i els vicissituts a què cadascú ha de fer front, un sentiment profund d'amistat romandrà viu al llarg dels anys.
Una novel·la inoblidable d'amistat, amor i llibertat, de periples humans plens de dificultats, en què el valor i la tenacitat dels protagonistes obtenen recompensa.
Sense voluntat ni ser-ne conscient durant el procés creatiu, aquesta novel·la ve a ser un homenatge a tots aquells escriptors que en l'adolescència i primera joventut van alimentar la meva imaginació. Les veus de Dickens, Melville, Conrad, Stevenson, London, Hugo, Dumas, Poe, Twain, Baroja i d'altres corren per a les seves pàgines com a un inspirador de situacions i personatges. Amb Atlàntic sembla que vulgui tancar una etapa personal i literària, deixant testimoni de com pot arribar a ser encoratjadora la lectura. Ells, amb les seves apassionants novel·les d'aventures, em van empènyer ben aviat a escriure i han estat un referent per a l'aprenentatge de l'art de narrar. En la maduresa, s’han afegit noves lectures i experiències que han acabat de modelar-me com a escriptor i que han fixat la creació literària com una necessitat vital, allò que finalment ha donat un sentit a la meva vida. Gairebé m'atreviria a dir que gràcies a tots ells soc el que soc.
LA VENUS NEGRA
La venus negra. Edicions Documenta Balear. Palma, 2016
En David, separat i amb un fill, trenca amb l’Amanda i s’apunta a un viatge a Àfrica. Durant el viatge s’embolica amb la Victòria i a l’arribar a Ouagadougou coneix la Mado, una noia burkinesa de la qual s’enamora, o almenys s’ho creu. I torna a Barcelona decidit a fer-la venir. Malgrat l’oposició de la família, la dificultat dels tràmits i els dubtes, en David porta la Mado a Barcelona i, després d’una convivència de sis mesos, s’hi casa. A partir d’aquest moment comencen els problemes. Tot una sèrie d’accidents estranys se succeeixen i alteren la vida d’en David, alhora que se li desvetlla la gelosia. Desconfia, pregunta, investiga i, al final, segueix la seva dona. I tot això ens ho conta ell mateix mitjançant un relat amb el qual vol descobrir-se i perdonar. El relat és llarg, però allí on és, de temps, li’n sobra.
Una nova peripècia vital d’aquest personatge que apareix per primera vegada a La mirada obscura i que repeteixo en algun dels contes de El pardal vermell i en La font de Ceres. A través d’ell mostro la tragicomèdia de la vida, aquest exercici improvisat de tirar endavant en el temps amb més o menys encert i que s’acaba definitivament amb la mort. Perquè viure no és res més que això: improvisar, resoldre com millor saps i pots les situacions que et planteja el fet d’existir. El meu personatge dubta, reflexiona, actua i s’equivoca una i una altra vegada, especialment en la seva relació amb les dones. Però no en sap més; ningú n’hi ha ensenyat abans, de viure, i ho ha d’aprendre sobre la marxa, improvisant i arriscant-se. El que passa en aquesta novel·la és que potser s’arrisca massa i ho paga amb escreix.
Tanmateix, com sota la mirada entre escèptica i sarcàstica amb la qual observo el món que ens envolta palpita un cor romàntic, no condemno el meu personatge definitivament a la desventura i, al final, li proporciono una nova esperança en forma de dona. Sabrà aprofitar-la aquesta vegada? O es repetirà la història de desavinences? Bé, això ja no ho sabrem perquè el deixo aquí.
EL FIL DEL FUNÀMBUL
El fil del funàmbul. Editorial Barcanova. Barcelona, 2015. 251 pàg.
Fent un treball d'Història l'Agnès descobreix que els avantpassats del seu pare adoptiu van ser negrers que compraven esclaus a la costa occidental d'Àfrica i els venien a l'Havana. I ella és negra i d'origen cubà. Aquest descobriment la trasbalsa profundament i li fa plantejar-se la seva identitat i les causes de l'adopció. Enmig d'aquest conflicte, la seva millor amiga li qüestiona la sexualitat i la sumeix en un confusió més gran encara. Els origens de l'Agnès, la seva negritud, la seva sexualitat, la seva validesa com a ésser huma són qüestions que se li plantegen de sobte i que li exigeixen una resposta. De l'encert d'aquesta dependrà el seu futur.
Inicialment, em vaig plantejar aquest projecte com una novel·la al voltant del tràfic d’esclaus que transcorria en el segle XIX. Em vaig documentar i vaig començar a pensar en l’argument. Però l’acció d’època se’m resistia, em resultava artificiosa i poc convincent, amb tendència a derivar cap a la novel·la d’aventures. I no volia escriure una novel·la d’aventures. De manera que vaig arraconar el projecte. Un dia, una bona amiga em va telefonar i em va contar el problema que tenien amb la seva filla, una nena negra adoptada, que ja s’havia convertit en una adolescent i, com a tal, reclamava la seva identitat i un espai propi a la vida. Jo coneixia a la nena des del moment de la seva adopció i el seu conflicte em va amoïnar. Sabia que era una noia intel·ligent i que havia estat educada amb valors sòlids. Què havia fallat, doncs? Res, no fallava res, la seva rebel·lia i confusió formaven part del procés d’elaboració d’una identitat. I la interiorització d’aquest conflicte em va fer reconduir el projecte inicial per un nou camí, més íntim, més compromès, més guaridor.
24 IMATGES PER SEGON
24 imatges per segon. Columna Jove, 256. Grup Editorial, 62, Estrella Polar. Barcelona, 2010. 204 pàg.
Som a finals dels anys 60, l'Hug és un jove apassionat pel cinema que es rebel·la contra l'autoritat del pare per entrar a treballar en uns estudis cinematogràfics. Allí aprèn l'ofici de fer pel·lícules i s'enamora. Però tant l'ambient sòrdid dels estudis com la noia dels ulls blaus i el somriure encisador de la centraleta el deceben. Finalment, després de dubtes i desenganys, decideix emprendre un nou camí.
24 imatges per segon recull l'experiència del meu pas pels estudis cinematogràfics IFISA, on vaig comprendre que hi ha moltes maneres de fer cine i que aquella precisament no m'agradava ni m'interessava. Això sí, vaig aprendre una professió que m'ha tingut ocupat durant molts anys, fins que a finals dels anys 80 vaig decidir deixar-la i dedicar-me plenament a l'escriptura.
PAMUE!
Pamue!. El Vaixell de Vapor, 154. Editorial Cruïlla. Barcelona, 2010. 221 pàg. Il·lustracions: Tha. Pamue!. Gran Angular, 111. Editorial Cruïlla. Barcelona, 2000. 220 pàg.
Som a l'any 1903. El jove Daniel Vidal guia una expedició per l'interior del territori continental de la Guinea espanyola amb l'objectiu de rescatar un equip de científics que han caigut a mans d'un reietó pamue. Però un comandant arrogant i tossut, uns indígenes rebels i la selva, cruel i implacable per a qui no la coneix, converteixen la missió, aparentment senzilla, en una tragèdia. Es tracta d'una nova edició de la novel·la del mateix títol publicada l'any 2000 a la col·lecció Gran Angular, adaptada per a lectors més joves.
A Pamue! tornem a trobar el jove Daniel de El cofre del negrer allí on el vam deixar, a la petita illa d'Elobey, però ara té uns quants anys més i el seu esperit inquiet li demana canviar d'aires. Abans d'abandonar l'illa africana, però, li faig viure una nova aventura. Mentre preparava la documentació per a la redacció de Rumbo a Elobey vaig conèixer la figura Manuel Iradier, un navarrès que als vint anys va emprendre l'exploració dels territoris africans que, més tard, van constituir la colònia espanyola de la Guinea. El vigor i la decisió del personatge em van fascinar aleshores i van fer que escrivís un relat biogràfic seu, Manuel Iradier, explorador del Africa Negra, que també vaig publicar a la col·lecció "Moby Dick". La figura d'Iradier és la que inspira aquest Daniel Vidal de vint anys, que s'interna per la selva africana conduint una tropa d'un centenar d'homes a les ordres d'un militar sonat.
LA JUGADA
La jugada. El Vaixell de Vapor, sèrie Taronja, 170. Editorial Cruïlla. Barcelona, 2008. 120 pàg. Il·lustracions: Josep Rodés.
En Tonet té deu anys, és un bon jugador de bàsquet i viu en un mas amb el seu pare, que té una granja d'ànecs. La mort de la mare els ha trastornat tots dos, tot i que en Tonet ho du millor que el pare, que beu i s'ha convertit en un home amargat i irritable. Què puc fer per recuperar el pare d'abans?, es pregunta en Tonet. La resposta li arriba inesperadament un dia a l'escola amb la visita d'una escriptora. I a partir d'aquell moment, sense saber-ho, primer, i amb plena consciència, després, comença a preparar una gran jugada.
Vaig començar la redacció de La jugada pensant en una història crua de maltractament infantil. Però la tendresa i la innocència del personatge em va fer trastocar els plans inicials i va convertir la maldat gratuïta d'un pare en desesperació per una pèrdua dolorosa. I així, gairebé sense adonar-me'n, vaig escriure aquesta novel·la que poc té a veure amb la que havia imaginat abans de seure'm a l'ordinador. De fet, es podria dir que en Tonet va escriure la seva pròpia història; jo tans sols vaig ser el seu transcriptor. Aquesta va ser la sensació que vaig tenir quan, una vegada acabada, la vaig rellegir. Tanmateix, vaig pensar que ell tenia raó. M'agradava molt més la seva història que la meva.
LA FONT DE CERES
La font de Ceres. Magatzem Can Toni, 41. Documenta Balear. Palma, 2008. 377 pàg.
Èxit i fracàs, dos conceptes que estiren els fils d'en Joan Plana i l'Enric Tous, els dos protagonistes d'aquesta història, i els converteixen en individus perduts i desesperats en un món que se'ls revela hostil i que no acaben d'entendre. Al seu voltant, uns altres personatges es veuran arrossegats pel neguit d'aquests dos homes i viuran episodis tan intensos i definitius per a les seves vides com els que ells viuen. Novel·la psicològica i forassenyada, si més no tant com ho pot ser la vida.
En aquesta segona novel·la per a adults, part de la qual transcorre en el marc del Poble-sec, el barri on vaig nèixer i hi vaig viure fins els 17 anys, he intentat, mitjançant una prosa precisa i vibrant, examinar les accions i les reflexions d'uns personatges que es mouen entre el passat i el present a la recerca d'una identitat que se'ls escapa. La meva mirada continua sent una mirada irònica, de vegades sarcàstica fins i tot, però no exempta de tendressa vers uns personatges que viuen les seves passions i debilitats enmig d'una quotidianitat aclaparadora.
ELS PIRATES DE LAMPEDUSA
Els pirates de Lampedusa. El Vaixell de Vapor, sèrie taronja, 161. Cruïlla. 156 pàg. Il·lustracions: Isaac Bosch.
Al mar, ajudar a algú que està en perill és un deure sagrat. Això ho saben molt bé Cyril Scott i Robert Dexter, el capità i el propitari de l'Spirit. Però en aquesta ocasió complir amb aquest deure humanitari els porta moltes complicacions. I les coses haurien acabat molt malament si no arriba a ser pel colom Picasso i perquè el Verdera i els seus intrèpits tripulants eren a prop. Una nova aventura d'en Gorka, la Marta, la Neus i l'Antton, els protagonistes de El nen que jugava amb les balenes.
Els pirates de Lampedusa és la tercera i darrera aventura de la tripulació del Verdera. Amb ella completo una trilogia en la qual la navegació per la Mediterrània amb el vell veler m'ha permés parlar-vos de balenes, dofins, coralls i tortugues marines. També hem visitat ports i illes llunyanes, i hem vist tots els colors del mar. I tot això com a marc d'històries amb moments d'alegria i de tristesa, de ràbia i de satisfacció, de temor i d'esperança. Com la vida mateixa. M'agradaria que us ho haguéssiu passat bé llegint-les i que, per unes hores, també haguéssiu navegat amb en Gorka i la Marta i tota la resta de personatges, sentint el vent en el rostre mentre el Verdera solcava les ones amb les veles inflades, rumb a l'horitzó.
QUATRE SETMANES AL RIF
Quatre setmanes al Rif. Gran Angular, 151. Cruïlla. Barcelona, 2007. 191 pàg.
L'Anna és una jove periodista que va a la regió del Rif, al Marroc, per fer un documental sobre Abd el-Krim, el líder rifeny que va plantar cara als exèrcits colonials espanyol i francés. Allà es retroba amb Saïd, el xicot que había estimat a Barcelona i pel qual encara sent un gran afecte. Després de superar uns quants incidents que posen en perill la realització del documental, un esdeveniment inesperat sembla torçar definitivament les coses. Quatre setmanes al Rif és una novel·la realista, protagonitzada pels dos personatges principals de L'aventura de Saïd després d'haver passat deu anys d'ençà que es coneguessin a Barcelona.
He escrit aquesta novel·la amb la intenció de continuar argumentant al voltant del fenomen de la inmigració. Ha passat el temps per als personatges i per a nosaltres, la població inmmigrada ha esdevingut un contingent humà important dins de la població catalana i espanyola, i cal saber adaptar-se positivament a aquesta nova realitat. A la novel·la, els personatges es fan preguntes i donen respostes que ens poden ajudar a comprendre què està passant i a interrogar-nos sobre les nostres pròpies actituds. L'aventura de la trama és una excusa per aprofundir en un tema actual que, dia rere dia, fa plantejar-nos coses.
LES DESVENTURES DE LA VENTAFOCS
Les desventures de la Ventafocs. Col·lecció Ursa Minor. Marge Books. Barcelona, 2007. 24 pàg. Il·lustrador: Lluïsot.
A la Ventafocs se li compliquen les coses. Primer, la vareta màgica de la fada no funciona i, després, la madrastra fa desaparèixer la sabateta de cristall. I sensa sabateta, com la buscarà el príncep? Ai, pobre Ventafocs, que aquesta vegada no serà princesa! Ho serà o no ho serà? Potser sí, potser no... Bé, jo no us ho diré. Per saber-ho cal llegir el conte.
Les desventures de la Ventafocs és una variació d'aquest conte popular tan estimat per tots els nens i nenes. Es creu que la Ventafocs és un dels contes més antics del món, si no el més antic. La primera versió escrita sembla que prové de la Xina i la van fer fa més de mil dos-cents anys! Però el temps no passa per a la Vantafocs, i tant en Lluïsot com jo ens ho hem passat molt bé jugant amb el personatge i complicant-li una mica la vida.
Edició castellana: Las desventuras de Cenicienta. Col·lecció Ursa Minor. Marge Books. Barcelona, 2007. 24 pàg. Il·lustrador: Lluïsot.
ELS FANTASMES DE NADAL
Els fantasmes de Nadal. Marge Books. Barcelona, 2007. 24 pàg. Il·lustrador: Ignasi Blanch.
Al vellíssim senyor Scrooge -té més de dos-cents anys!- el fantasma dels Nadals Futurs li encarrega una missió: anar a veure les vuit persones més poderoses del món i convèncer-les que s'ha de fer alguna cosa perquè la Terra no s'acabi d'espatllar i se'n vagi tot en orris. Li costa, però amb l'ajut de dos lectors del conte i dels tres fantasmes de Nadal, ho aconsegueix i comencen a produir-se canvis. Bé, ara només cal que tots també hi colaborem.
En aquesta història, inspirada en el Conte de Nadal, de Charles Dickens, he volgut mantenir l'esperit de regeneració que hi ha en el conte original, però traspasant-ho a la nostra actuació sobre la Terra. Tal com estan les coses, penso que cal que tots pensem en el que podem fer per conservar la salut del nostre planeta, que, ara per ara, sembla força empiocat.
Edició castellana: Los fantasmas de Navidad. Col·lecció Ursa Minor. Marge Books. Barcelona, 2007. 24 pàg. Il·lustrador: Ignasi Blanch
JULIOL A MALLORCA
Juliol a Mallorca. Sol Alt, 13. Editorial Moll. Mallorca, 2007. 150 pàg.
Juliol a Mallorca. La Maleïda, 41. La Galera S.A. Editorial. Barcelona, 1999. 132 pàg.
A Ricard Muns li calen unes vacances i decideix acceptar la invitació d'uns amics mallorquins per passar el mes de juliol a Mallorca. Però el que es preveia com un mes de descans reparador es converteix en un cas enrevessat al voltant de la misteriosa desaparició d'un ecologista del GOB, on s'hi barregen un atemptat mediambiental a la serra de Tramuntana, la presència dels alemanys a l'illa, les apostes clandestines a les carreres de trotons, la corrupció dels polítics i, el més complicat de tot, l'amor.
En aquesta aventura de l'inspector de Medi Ambient Ricard Muns, publicada per primera vegada l'any 1999, vaig iniciar la meva relació literària amb Mallorca, illa a la qual m'han passat a unir estrets llaços d'amistat i afecte, i on m'hi passo una bona part de l'any entre ametllers i parets de pedra seca. Llàstima que l'especulació urbanística i el turisme massiu estiguin malmetent aquest paradís mediterrani.
EBRE AVALL
Ebre avall. Nautilus, 7. Planeta & Oxford. Barcelona, 2007. 193 pàg.
Ebre avall. Gran angular, 44. Editorial Cruïlla. Barcelona, 1992. 175 pàg.
Un grup integrat per quatre nois i dues noies recorre amb una barca pneumàtica el curs del riu Ebre des de la capçalera fins a la desembocadura. Al llarg del viatge fluvial les relacions entre ells passen per moments difícils, però també viuen instants inoblidables. Les situacions inesperades els fan plantejar-se la seva actitud sobre aspectes de la societat actual i les formes de vida modernes.
Ebre avall és el resultat d'una aventura real que vaig dur a terme amb uns quants amics l'estiu de 1978. El viatge de la novel·la és el mateix que vam fer nosaltres, com també algunes de les situacions que es produeixen durant el descens; els personatges i les relacions que s'estableixen entre ells, en canvi, són la part de ficció.
SANT JORDI, EL DRAC I LA PRINCESA
Sant Jordi, el drac i la Princesa. Ursa Minor. Marge Books. Barcelona, 2006. 24 pàg. Il·lustracions: Lluïsot.
La baralla de Sant Jordi amb el drac és lespectacle estrella del parc temàtic Medievàlia. Un desafortunat accident deixa el pobre drac verd d'Escòcia fora de combat. Aleshores, per tal de substituir-lo, comença una desfilada de dracs que només porten problemes. Per fortuna, el drac verd es recupera i el dia de la seva reaparició ens deixa a tots bocabadats.
He escrit aquesta versió moderna i divertida de la llegenda de Sant Jordi i el drac perquè els pares la llegeixin als seus fills petits abans danar a dormir, o un diumenge d'hivern a la vora del foc, o un dia de pluja de tardor, o durant la convalescència d'una grip, o després de la migdiada de l'estiu, o..., en fi, quan els hi vagi bé. Llegir als nens és estimular-los a imaginar i a llegir, i estimular-los a imaginar i a llegir és contribuir a fer-los uns dignes representants de l'espècie humana.
Edició castellana: San Jorge, el dragón y la princesa. Ursa Minor. Marge Books. Barcelona, 2006. 24 pàg. Il·lustracions: Lluïsot.
LA FEBRE DEL CORALL
La febre del corall. El Vaixell de Vapor. Sèrie Taronja, 149. Editorial Cruïlla. Barcelona, 2006. 222 pàg. Il·lustracions: Isaac Bosch.
Engrescats per l'Ángel, un amic coraller, l'Antton, la Neus i els seus dos fills, en Gorka i la Marta, van a lilla grega de Cefalònia a la recerca de corall amb el Verdera, el seu veler. Les primeres sorpreses i aventures es produeixen durant el viatge de Mallorca a Assos, el petit poblet davant del qual fondegen, i una vegada allí, continuen, més emocionants i perilloses que no s'esperaven.
Una nova aventura dels protagonistes de El nen que jugava amb les balenes, que, a bord del Verdera, viuen la meravellosa experiència de la navegació durant setmanes per la Mediterrània i s'enfronten a revenges i conxorxes de personatges poc escrupulosos. I és que s'ha de ser ferm de caràcter i tenir les coses clares, com les té en Suso, per no ser víctima de la febre del corall.
DARK I ELS PIRATES DEL LLAC
Dark i el Pirates del Llac. Alfaguara / Grup Promotor. Barcelona, 2006. 111 pàg. Il·lustracions: Susanna Campillo.
Els Pirates del Llac són una colla damics entre onze i tretze anys, intrèpids i aventurers, que es passen bona part de les vacances d'estiu navegant amb l'Audaç. Una tarda calorosa coneixen Dark, un petit fantasma, que els demana un favor. Naturalment, ells no s'hi poden negar. Qui li negaria res a un fantasma? Aquest compromís els obliga a fer de veritables detectius i a enfrontar-se a individus gens recomanables.
Concebuda inicialment com una sèrie, la colla dels Pirates del Llac -en Joan, la Berta, en Ton i la Marta- ha vist limitada la seva existència a una única aventura. Què hi farem! Coses del món de l'edició. No obstant, si un bon nombre de lectors infla les veles de l'Audaç, l'editor m'ha assegurat que poden haver més episodis. Vinga, doncs, nois i noies, a llegir! De vosaltres depèn que l'Audaç i els Pirates continuïn navegant.
L'ANY QUE VAN VENIR ELS BEATLES
L'any que van venir els Beatles. LOdissea, 139. Empúries. Barcelona, 2005. 253 pàg.
L'Andreu té 17 anys i, en contra de la voluntat del seu pare, ha deixat els estudis i s'ha posat a treballar de dibuixant de còmics. Entre els mesos de maig i de juny de l'any 1965 s'enamora bojament de la Lina, surt amb els amics del barri, marxa de casa i descobreix l'amargor de la solitud, la violència i la decepció. Refugiat en una humida habitació del Raval, alimenta els seus somnis d'artista i resisteix com pot els embats d'un pare autoritari, una dispesera desenganyada i un amor incert.
L'any que van venir els Beatles presenta el trànsit de la adolescència a la juventut d'un noi tímid però amb inquietuds que, de sobte, es veu sacsejat per una realitat que li resulta hostil. Es tracta d'una novel·la amb una certa component autobiogràfica i on vull reflectir les dificultats que sovint comporta crèixer i entrar en el món dels adults.
EL PARDAL VERMELL
El pardal vermell. Magatzem Can Toni. Edicions Documenta Balear. Palma, 2005. 213 pàg.
Recull de contes -onze en total- on reprenc el to irònic de La mirada obscura per retratar tota una sèrie de personatges lliurats al sempre sorprenent exercici de viure. L'amor, el desamor, el sexe, l'amistat, la solitud, l'infortuni, l'ambició, la por; passions, pulsions, repulsions. Totes aquestes tensions que configuren les persones i estableixen les relacions entre elles són les que mouen els fils dels personatges: homes i dones units per la desgràcia, la solitud i l'instint, que es busquen i es defugen en un joc insensat, a cavall entre la desesperació i el cinisme.
L'ESFERA MARAGDA
L'esfera maragda. L'arbre de la lectura, 11. Oxford. Madrid, 2010. 216 pag.
L'esfera maragda. Nautilus, 1. Planeta & Oxford. Barcelona, 2005. 171 pàg.
La Dimensió del Bosc Humit. Gran Angular, 67. Editorial Cruïlla. Barcelona, 1994. 171 pàg.
Una misteriosa esfera maragda va a parar a mans de la Judit. A partir d'aquí se succeeixen tota una sèrie d'esdeveniments que provoquen el trasllat de la Judit, en Sergi, la Berta, l'Eduard i l'Arseni a la Dimensió del Bosc Humit. La finalitat d'aquest viatge és salvar Edgron, el guardià de la Dimensió, la mort del qual significarà la mort de la Judit, la seva existència paral·lela a la Terra. Però la missió no és tan fàcil i les aventures i els perills s'encadenen uns darrere els altres gairebé sense deixar-los respirar.
L'esfera maragda -La Dimensió del Bosc Humit en la primera edició de Cruïlla- és una novel·la de ciència ficció a través de la qual pretenc donar a conèixer la problemàtica dels boscos primaris de la Terra i el que pot significar la seva desaparició.
EL NEN QUE JUGAVA AMB LES BALENES
El nen que jugava amb les balenes. El Vaixell de Vapor, sèrie Taronja, 62. Editorial Cruïlla. Barcelona, 2004. 170 pàg. Il·lustracions: Isaac Bosch.
L'Antton, la Neus i els seus dos fills, en Gorka i la Marta, viuen en un vaixell, el Verdera, un vell veler de fusta que l'Antton manté en perfectes condicions per navegar i amb el qual passeja turistes per la badia de Palma i fa excursions pel litoral mediterrani. A l'estiu, una de les seves sortides habituals és anar al golf de Lleó per fer observacions de balenes. En Gorka en sap molt, de balenes, i no els hi té gens de por; neda amb elles i fins es fa amic d'una de petita, a la qual salva la vida. I precisament aquesta amistat amb la petita Júlia i la seva mare els treu d'una situació força delicada.
El nen que jugava amb les balenes és una mena de faula al voltant de l'amistat entre les persones i els animals, però que potser no està tan allunyada de la realitat com ens pensem. És tan misteriós el món dels grans cetacis i el coneixem tan poc! Els personatges de la història estan inspirats en uns bons amics meus que també viuen en un vaixell al port de Palma, a l'illa de Mallorca, i amb els quals fa uns anys vaig anar a veure balenes al golf de Lleó. Va ser una experiència tan inoblidable que no he pogut evitar la temptació de convertir-la en una novel·la.
Si voleu conèixer el Verdera de debò aneu a l'apartat d'ENLLAÇOS i cliqueu el link Rafael Verdera. Bon viatge, mariners!
Edició castellana: El niño que jugaba con ballenas. El Barco de Vapor, serie Naranja, 188. Editorial SM. Madrid, 2006. 170 pàg. Il·lustració: Isaac Bosch.
MAR NEGRA
Mar negra. El Corsari, 62. La Galera. Barcelona, 2003. 173 pàg.
Un nou cas de delicte ecològic que ha de resoldre l'inspector de Medi Ambient Ricard Muns. En aquesta ocasió es tracta d'un vessament de petroli que provoca una marea negra que afecta el litoral català, des del cap de Creus fins a Canet Plage, a Perpinyà. Tot apunta que el causant ha estat el petrolier Maleas, però estranyament la investigació sembla desmentir-ho una i altra vegada. A la fi, només amb una acció arriscada s'aconsegueix descobrir la veritat.
Vaig escriure Mar negra l'any 2001 al voltant d'un tipus de delicte que havíem comentat amb companys de Greenpeace de Palma i que ens semblava que valia la pena fer conèixer per la seva gravetat. El novembre del 2002, quan la novel·la ja era en procés d'edició, el vessament del Prestige va confirmar les terribles conseqüències que es poden derivar del naufragi de petroliers. El fet era prou important perquè revisés el text i el reescrivís a partir d'una tragèdia que havia de ser present en la ment de tots els personatges de la història i que n'accentuava el dramatisme. Perquè no hi ha dubte que hi ha hagut un abans i un després del Prestige en la consciència mediambiental de tots els espanyols. Tant de bo serveixi per adonar-nos que la naturalesa és la nostra nodridora i que atemptar contra ella és atemptar contra nosaltres mateixos.
FILLS DE L'OPULÈNCIA
Fills de l'opulència. Columna Jove, 254. Grup Editorial 62, Estrella Polar. Barcelona, 2010. 157 pàg.
Fills de l'opolència. L'Odissea, 123. Editorial Empúries. Barcelona, 2001. 190 pàg.
Han passat tres anys i el jove Andrés Hurtado ja no té gaire a veure amb el Naranjito, l'skinhead exaltat i violent que havia estat llavors. Però ara és quan el jutgen juntament amb el seu amic Miki per una agressió que van cometre anys enrere. El fiscal els acusa d'intent d'homicidi i demana set anys de presó per a cadascun.
A Fills de l'opulència torno a tocar un tema d'actualitat social -en aquest cas, la violència d'algunes tribus urbanes- amb la intenció de convertir-lo en tema de debat a les aules. El fenomen skin, lligat o no al neofeixisme, és el reflex d'un fracàs en diferents fronts de la nostra societat opulenta, caracteritzada per la competitivitat i on l'èxit material se situa pel damunt del compromís moral. Què passa amb els joves que no poden seguir el ritme marcat pels plans educatius i no es resignen a ser deixats de banda? Amb els que creixen sols, entre les tensions de famílies desestructurades? Amb els que no saben donar valor a res perquè ho tenen tot? Què passa amb tots aquests nois frustrats i desorientats quan arriba el moment d'autoafirmar-se? Llavors, la força bruta, la imposició violenta, pot convertir-se en el seu signe d'identitat, allò que els fa sentir que són alguna cosa. Sens dubte, aquesta opció és un error, però potser no és un error únicament seu sinó de tots.
L'any 2004 es va fer una adaptació cinematogràfica per a televisió de la novel·la amb el títol de Caps rapats (en castellà, Rapados), amb guió i direcció de Román Parrado i amb Marc Rodríguez, Andrés Herrera i Macarena Gómez de protagonistes.
Edició castellana: Hijos de la opulencia. Pearson/Alhambra. Madrid, 2005. 153 pàg.
GORK I BEMBA, POLISSONS
Gorka i Bemba, polissons. El Vaixell de Vapor, sèrie Taronja, 118. Editorial Cruïlla. Barcelona, 2001. 157 pàg. Il·lustracions: Andrés Cañal.
Al pobre Gork, un jove goril·la de set anys, l'han capturat i l'han enviat al zoo de Barcelona. Bemba, un noi guineà que treballa al zoo i que té la capacitat de comunicar-se amb els goril·les, decideix tornar al seu país i endur-se Gork amb ell. Per això, el roba del zoo, s'introdueixen en un vaixell d'amagat i emprenen un llarg viatge, ple de vicissituds, cap a la selva i la llibertat que tots dos enyoren.
Què hi fa un goril·la en una gàbia? Embogir. No és d'una certa crueltat tenir animals tancats únicament per al nostre gaudi? Perquè per molt bé que els tractem, per molta cura que en tinguem, una gàbia no deixa de ser una presó. I què han fet per estar tancats en una presó? Ser animals? És un delicte ser d'una espècie diferent a la nostra? Mereix el càstig de privar-los de la llibertat? Amb aquesta aventura vull posar en qüestió el paper actual dels parcs zoològics urbans, on es fa patir les bèsties d'una manera absurda i se les converteix en titelles vivents perquè ens entretinguin i satisfacin la nostra curiositat.
Edició castellana: Gork y Bemba, polizones. Pearson/Alhambra. Madrid, 2006. 150 pàg. Il·lustracions: Albertoyos.
EL COFRE DEL NEGRER
El cofre del negrer. El Vaixell de Vapor. Sèrie Vermella, 97. Editorial Cruïlla. Barcelona, 2000. 156 pàg. Il·lustracions: Tha.
Poc es podia imaginar en Daniel que canviar la feina d'aprenent en una drassana per la de mariner en el vell vapor Aurora el convertiria en protagonista d'una gran aventura. Anar a la recerca d'un tresor sempre és una experiència excitant i arriscada, sobretot si no ets l'únic que hi va al darrere.
El cofre del negrer és la reescriptura de la meva primera novel·la, aquella Rumbo a Elobey de 1974. Han passat més de vint-i-cinc anys i, més madur com a escriptor i com a persona, agafo l'antic argument juvenil, més carregat d'il·lusió i entusiasme que d'encert literari, i li atorgo nova vitalitat. La forma de la història canvia, però em mantinc fidel a la seva essència d'aventura marinera amb tresor inclòs.
LA MIRADA OBSCURA
La mirada oscura. Magatzem Can Toni, 3. Edicions Documenta Balear. Palma, 1999. 263 pàg.
Retrat àcid i irònic d'en Joan C, un prototip de ciutadà -pis, cotxe, dona, fills i feina- engolit per una quotidianitat asfixiant. Si en la primera part de la novel·la la caiguda del protagonista sembla imparable, en la segona aconsegueix redreçar-se a partir d'una singular actitud personal que va des de la pràctica de l'escriptura fins a l'assassinat. El final, esperançador, queda obert a l'espera que el lector el tanqui.
La mirada obscura és la primera novel·la que escric en registre adult i en ella aboco algunes de les meves neurosi i obsessions. És un crit alliberador en contra d'un sistema de valors molt qüestionable i en el qual ens hi trobem immersos la immensa majoria. Els problemes de relació amb un mateix, amb la parella i amb els que ens envolten marquen la nostra vida i la d'en Joan C, el protagonista. La insatisfacció, la seva i la meva, ens mou les mans pel teclat i, quan desapareix, les atura. En el seu cas d'una manera molt més evident que en el meu.
Enllaços de compra de l'edició digital:
EL MALEFICI DELS DA
El malefici dels Da. El Corsari, 25. La Galera Editorial. Barcelona, 1998. 194 pàg.
El malefici dels Da. Columna Jove, 142. Columna Edicions. Barcelona, 1998. 181 pàg.
El jove antropòleg David Ros coneix Levoté Da a Barcelona i decideix anar amb ell a Burkina Faso, al poblat de Diantara, on viu la família de Levoté, per estudiar els costums i les creences del poble lobi. Però un cop és allà es troba embolicat en una situació misteriosa teixida al voltant de diversos fets de bruixeria.
Premi Joaquim Ruyra 1997.
Aquest llibre sorgeix de la profunda impressió que em va causar viatjar a l'Àfrica negra i trobar-me amb unes formes de vida i de cultura molt diferents a les nostres, i que estan desapareixent ràpidament sota la pressió uniformitzadora de la cultura occidental dominant i de la globalització econòmica. Quan vaig tornar, per uns quants mesos vaig viure sota l'embruix de l'Àfrica, i aquesta novel·la en va ser el resultat.
Edició castellana: La maldición de los Da. Grumetes, 46. La Galera. Barcelona, 1999. 182 pàg.
WATERLOO
Waterloo. La Maleïda, 35. La Galera Editorial. Barcelona, 1997. 165 pàg.
Als Duran no els agrada perdre. Per això no dubten en calar foc al bosc de la serra de Montgrí, i fer-ho de tal manera que sembli que ha estat un accident provocat per la imprudència de la Mercè i els seus amics. Tots els indicis acusen els joves, però en Ricard Muns, l'inspector de Medi Ambient que s'ocupa del cas, sap trobar la veritat, i l'incendi del Montgrí es converteix en la darrera batalla d'en Pere Duran, en el seu Waterloo particular.
Segona aparició en escena de l'inspector de Medi Ambient Ricard Muns, aquesta vegada com a protagonista principal del relat i on adquireix definitivament els seus trets d'home solitari, desencisat i amant del jazz. Un digne personatge de sèrie negra.
Edició castellana: Waterloo. Polizones, 7. La Galera, S.A. Editorial. Barcelona, 1998. 197 pàg.
EL GALIÓ DE LES ILLES CÍES
El galió de les Illes Cies. Polissons, 6. Proa/La Galera Editorial. Barcelona, 1996. 240 pàg.
L'any 1702 naus angleses i holandeses van atacar la flota de la Plata espanyola a la ria de Vigo. Un dels galions capturats, carregat amb una gran fortuna, es va enfonsar davant de les illes Cíes i mai no va ser localitzat. Un grup d'arqueòlegs catalans el descobreix a 36 metres de profunditat i comencen a treure el seu valuós carregament. Paral·lelament, John Phelan, un vell anglès que en la seva joventut havia estat buscant el tresor de les Cíes sense èxit, decideix que n'hi correspon una part i es llança a obtenir-la.
Premi Joaquim Ruyra de 1995.
Vaig conèixer la llegenda del galió de les Cíes quan recorria les costes de Galícia amb l'equip de realització de la sèrie documental La Pesca. La història va quedar arxivada en la memòria com una llavor que esperava el seu moment per germinar. Aquest moment va arribar quan vaig conèixer en Mikel i el seu vaixell, el Rafael Verdera. Aquest vell veler i la seva tripulació van donar ales a la història i em vaig posar a escriure-la amb entusiasme. És tan gran el poder de suggeriment dels vells velers! Són tan engrescadores les aventures marineres!
Edicions castellanes: El galeón de las islas Cíes. Polizones, 3. La Galera S.A. Editorial. Barcelona, 1996. 238 pàg.
El galeón de las islas Cíes. Círculo de Lectores, S.A. Barcelona, 1998. 226 pàg.
Edició gallega: O galeón das illas Cíes. Costa Oeste, 20. Editorial Galaxia. Vigo, 1999. 240 pàg.
L'AVENTURA DE SAÏD
L'aventura de Saïd. Gran Angular. Alerta Roja, 2. Editorial Cruïlla. Barcelona, 1995. 159 pàg.
Seduït pel cotxe del seu amic Hussein i empès per la misèria i la manca d'expectatives, Saïd, un jove marroquí, decideix deixar el seu poble, Xauen, la seva família, els seus amics i Jamila, la noia que estima, per llançar-se a l'aventura d'obrir-se camí a Barcelona. Ben aviat, però, comprova que l'odi i la violència són moneda corrent a la vida.
De totes les meves novel·les, L'aventura de Saïd és sens dubte la que fins al moment ha tingut més difusió. Suposo que per l'actualitat del tema i pel missatge que vol difondre. També és la que més vegades m'ha dut a visitar escoles i instituts per debatre amb els seus lectors sobre la gran transformació de la nostra societat que comporta el fet immigratori. La vaig escriure precisament amb aquest propòsit: dur a les aules el tema de la xenofòbia i el racisme, i presentar una cara de la immigració que ajudi a comprendre-la i a dissipar el seu rebuig.
Edicions castellanes: La aventura de Saíd. Gran Angular. Alerta Roja, 4. Ediciones SM. Madrid, 1996. 142 pàg.
La aventura de Saíd. Cículo de Lectores, S.A. Barcelona, 1998. 150 pàg. + apèndix: Luchemos contra el racismo.
Adaptació cinematogràfica: Títol: Saïd. Director: Llorenç Soler. Intèrprets: Núria Prims, Naoufal Lhafi, Marouan Mribti, Mercedes Sampietro, Agustín González, Jordi Dauder i Cristina Brondo. Productora: Centre Promotor de la Imatge, Barcelona, 1998.
EL VAMPIR
El vampir. El Vaixell de Vapor. Sèrie Taronja, 55. Editorial Cruïlla. Barcelona, 1993. 126 pàg. Il·lustracions: Santiago Roldán.
Qui s'amaga a la Torrassa? Un vampir? Un vampir de debò? Aquesta és la pregunta que turmenta el pobre Joan. Tot sembla indicar que sí. Però la seva mare diu que els vampirs no existeixen, que són rucades; en canvi, l'avi no n'està tan segur, i la Lali, la seva germana, està convençuda que sí que n'hi ha, de vampirs, i ben a prop. Bé, per sortir de dubtes només hi ha una solució: anar a la Torrassa i veure si realment dorm algú dins del taüt del soterrani.
Tenia la idea que la literatura per a infants pecava de beneita i ensucrada, plena d'animalons garlaires i criatures que es passen la vida anant al zoo o sortint d'excursió. Però la lectura de Les bruixes, de Roald Dahl, em va donar una perspectiva nova i em va plantejar el repte d'atrapar el lector menut en una història emocionant i sense contemplacions. D'aquí va sortir El Vampir.
Edició castellana: El vampiro del torreón. El Duende Verde, 76. Grupo Anaya. Madrid, 1995. 125 pàg. Il·lustració: Javier Vázquez.
DELICTE ECOLÒGIC
Delicte ecològic. L'Odissea, 9. Grup Editorial 62, Estrella Polar. Barcelona, 2009. 139 pàg.
Delicte ecològic. L'Odissea, 69. Editorial Empúries. Barcelona, 1993. 119 pàg.
Una empresa important dels voltants de Barcelona es veu involucrada en un escàndol d'abocaments il·legals. Les investigacions paral·leles de l'inspector de Medi ambient Ricard Muns, la doctora Ingrid, tècnica de l'empresa afectada, i en Daniel, un noi mut, fill del vigilant de l'empresa, resolen el misteri.
A Delicte ecològic apareix per primera vegada en Ricard Muns, l'inspector de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya que es convertirà en protagonista d'una sèrie de novel·les de caire policial al voltant de delictes mediambientals. En aquesta primera, la ideia d'una sèrie encara no estava formulada i el protagonista principal es en Daniel; malgrat això, el perfil del personatge d'en Ricard Muns ja queda traçat.
Edició castellana: Vertidos clandestinos. Polizones, 6. La Galera, S.A. Editorial. Barcelona, 1997. 130 pàg.
LA PUNTA DEL DIAMANT
La punta del Diamant. Ursa Maior. Marge Books. Barcelona, 2006. 121 pàg.
La punta del Diamant. L'Odissea, 61. Editorial Empúries. Barcelona, 1991. 109 pàg.
En Guillem Massana, un jove biòleg, sosté la hipòtesi que cada vint anys una gran migració de bacallans es forma en un punt del banc de Terranova i travessa tot l'Oceà Atlàntic. Per tal de comprovar aquesta hipòtesi, en Guillem s'embarca en un vaixell bacallaner que pesca habitualment en aquella zona. Però quan el vaixell fa escala a la petita illa de Saint- Pierre, al sud de Terranova, el noi cau a mans d'una perillosa organització de narcotraficants.
L'experiència que va significar per a mi el rodatge de la sèrie per a televisió Terranova sobre la vida dels pescadors de bacallà va ser un factor decisiu a l'hora d'escollir el marc per situar l'acció d'aquesta novel·la. Amb La punta del Diamant obro una segona etapa com a novel·lista, molt més sólida que la anterior, i que de moment encara no he tencat.