Adaptacions
D'entre tots el treballs editorials que he fet i encara faig, el que més em complau és el d'adaptar obres clàssiques per a lectors joves. Llegir-me l'obra de Dickens, Twain o Hugo amb deteniment per després oferir-ne una versió reduïda, que permeti a l'adolescent acostar-se al món literari de l'autor amb plaer i li desperti el gust per la lectura, trobo que és una labor tan gratificant com la de la pròpia creació. He gaudit tant de noi de les lectures adaptades que abordar aquesta tasca i poder oferir versions noves i personals dels grans clàssics ho trobo un privilegi.
Tirant lo Blanc
Tirant lo Blanc. Joanot Martorell. Adaptació literària: Josep Lorman. Col·lecció: Narratives. Montaber/Marge Books. Barcelona, 2024. 459 pàgs.
La novel·la arranca amb la història del comte de Warwick, que Tirant coneix com a ermità quan es dirigeix cap a Londres amb la intenció de ser ordenat cavaller en el marc de les festes que conmemoren el casament del rei d’Anglaterra i la infanta de França. D’allà surt amb l’honor de ser el vencedor absolut de justes i combats. Tot seguit, emprèn viatge cap l’illa de Rodes per socórrer el gran mestre de l’orde de Sant Joan de Jerusalem, assetjat per moros i genovesos. Enfurismats per la derrota a l’illa de Rodes, els líders musulmans formen una gran aliança i envaeixen l’Imperi grec. Llavors, Tirant va a Constantinoble per ajudar l’emperador i coneix la bella Carmesina, de la qual s’enamora d’immediat. La princesa sembla correspondre l’amor de Tirant, però la gelosia de la Viuda Reposada complica la relació dels dos joves enamorats. Tirant decideix partir de Constantinoble amb els seus homes. Tot just acabaven d’embarcar que una gran tempestat els dispersa les naus. L'embarcació de Tirant naufraga i ell va a parar a les costes de Barbaria, on es converteix en esclau del Cabdill. Però la seva condició d’esclau dura poc i, gràcies a les seves virtuts com a estratega, passa a capitanejar un exèrcit que allibera el Cabdill i el seus aliats dels enemics que els envaeixen. Tirant torna a Constantinoble i la troba assetjada per la flota del soldà de Babilònia i el Gran Turc. No dubta en atacar-los i els venç. Triomfant, entra a la ciutat i recupera l’amor de Carmesina.
En el personatge de Tirant lo Blanc viu el cavaller de ventura i el cortesà. Les seves victòries en combats i batalles es combinen amb embolics amorosos, tots amb l’únic objectiu de conquerir el cor de Carmesina, la filla de l’Emperador de Constantinoble. Des de les justes que se celebren a Londres en honor del matrimoni del rei d’Anglaterra amb la filla del rei de França fins a la reconquesta de l’Imperi grec, Tirant viu infinitat d’aventures que ens fan estar pendents del seu desenllaç. En aquesta adaptació, fruit de l'admiració que em va produir la lectura del Tirant, he procurat extreure tot allò que converteix el personatge en un heroi de pel·lícula. Fortalesa, valor, astúcia i tenacitat fan de Tirant un adversari temible per als seus enemics i per als gentilhomes que li volen disputar una dama. El repte ha estat convertir un text de finals del segle XV, d’entre mil i mil cinc-cents pàgines segons les edicions, en un relat apassionant sense ometre cap dels escenaris on transcorre la història i fent aparèixer la majoria dels seus personatges. No ha estat fàcil. He trigat més de tres anys en fer-ho, però crec que ha valgut la pena.
El gos dels Baskerville
El gos dels Baskerville. Arthur Conan Doyle. Adaptació literària: Josep Lorman. Guió del còmic: Joaquim Noguero. Còmic: José María Casanovas. Notes, introducció i guia de lectura: Neus Cunill. Col·lecció Dual Text-Còmic, 6. Editorial Teide. Barcelona, 2019.
Una mort en estranyes circumstàncies, la llegenda d’una maledicció familiar, un hereu llunyà i inesperat, un antic casalot en un lloc remot d’Anglaterra, una parella de servents enigmàtica, uns veïns estrafolaris i els udols esgarrifosos d’un gos fantasma són els principals elements que conformen el misteri d’El gos dels Baskerville i que resoldrà el famós detectiu Sherlock Holmes amb l’ajuda inestimable del seu col·laborador, el doctor Watson.
El gos dels Baskerville és, sens dubte, l’obra més celebrada de l’escriptor escocès Arthur Conan Doyle, creador del detectiu més cèlebre de la literatura: Sherlock Holmes. Intel·ligent, observador i agosarat, Holmes fa gala en totes les seves investigacions d’unes dots extraordinàries de deducció que sorprenen i fascinen els seus lectors. El gos dels Baskerville va ser publicada en forma de novel·la per entregues entre 1901 i 1902 a la revista The Strand Magazine, catorze anys després de la primera aparició del personatge i després d'haver-lo matat a Les memòries de Sherlock Holmes (1894). Però el gran èxit popular que havia aconseguit amb el detectiu va fer que el ressuscités l’any 1903 a El retorn de Sherlock Holmes. A El gos dels Baskerville, Conan Doyle soluciona el problema d’haver donat mort al personatge set anys abans situant la història en un temps anterior a 1894.
Otel·lo
Otel·lo . William Shakespeare. Adaptació de Josep Lorman. Biblioteca Teide, 55. Editorial Teide. Barcelona, 2018. 159 pàg. Il·lustracions: Beatriz Martín Vidal
Mogut per l’ambició i l’enveja, Iago conspira contra Otel·lo, el seu cap militar i amic, i ho fa mitjançant la persona que Otel·lo més estima, Desdèmona, la seva jove esposa. Iago mou els fils d’una trama que desperta la gelosia d’Otel·lo. Tots veiem que és víctima d’un engany, que Desdèmona és la dona més fidel i amant del seu espòs que hi pugui haver. Però una vegada posada la llavor de la gelosia en el pit d’Otel·lo, aquesta germina i creix fins a embogir-lo.
Otel·lo és una de les tragèdies més conegudes de William Shakespeare; la va escriure l’any 1603 i es va representar per primera vegada el 1604 a Londres. En aquesta obra, Shakespeare crea un d’aquests prototipus humans que s’incorporen a l’imaginari col·lectiu com a símbol de la passió que els mou. Parlar d’Otel·lo és parlar de gelosia; una gelosia cega i poderosa, capaç de destruir allò que més s’estima, en aquest cas, Desdèmona. Però si bé Otel·lo és el protagonista de la tragèdia, Iago n’és el motor; és la seva ment perversa i malaltissa la que ordeix un pla que es desenvolupa al llarg de l’obra i manté la tensió dramàtica des del principi fins al final. Sens dubte, Iago és un dels personatges més malvats i odiosos que ha sortit de la ploma d’aquest gran dramaturg.
L'illa del tresor
L’illa del tresor. Robert Louis Stevenson. Adaptació literària: Josep Lorman. Guió de còmic: Joaquim Noguero. Còmic: Sebastià Martí. Notes, introducció i guia de lectura: Pau Miret. Col·lecció Dual Text-Còmic, 4. Editorial Teide. Barcelona, 2017.
Jim Hawkins fa arrencar el relat de tot el que va passar a l’illa del tresor quan ell tenia tretze o catorze anys i el seu pare regentava una fonda en un llogaret costaner. Un dia va arribar a la fonda Billy Bones, un vell llop de mar i bon bevedor, que sembla que s’amaga d’algú. Finalment aquest algú temut arriba i les seves amenaces pertorben Bones fins a l’extrem de causar-li la mort, amarat de rom. Casualment, el pare de Jim també mor, i mentre la seva mare i ell regiren el cofre de Bones tot buscant diners per cobrar-se el que els devia, arriben els seus enemics a la recerca d’alguna cosa. Jim i la seva mare fugen a temps enduent-se unes quantes monedes i un paquet. Quan Jim descobreix que és precisament el paquet el que busquen, va a trobar dos amics de la família, el cavaller John Trelawney i el doctor Livesey, i, en obrir el paquet, es troben amb el mapa d’una illa amb les indicacions exactes d’on està amagat el tresor del llegendari pirata el capità Flint. Immediatament, John Trelawney inicia els preparatius per anar a buscar el tresor. Compra un vaixell, la Hispaniola, i contracta una tripulació mitjançant un home que s’ha guanyat la seva confiança, John Silver, un mariner experimentat a qui falta una cama i que s’adjudica la funció de cuiner. Però John Silver no és qui sembla ser i tot es complica.
Des de la seva aparició en forma de llibre l’any 1883, L’illa del tresor ha estat considerada la millor novel·la d’aventures de tots els temps. S’han fet fins a cinc adaptacions cinematogràfiques i nombroses versions en còmic i adaptacions literàries. Ara, l’Editorial Teide reuneix en un sol volum una nova adaptació literària, en la qual he respectat tots els elements essencials de la narració i he procurat reproduir l’estil àgil i directe de l’autor, i una adaptació en còmic que permet seguir el desenvolupament del relat de forma més senzilla i amena a tots aquells que encara no han assolit la maduresa lectora per abordar el text literari. És tracta d’una iniciativa que pretén aproximar el lector jove a aquesta aventura apassionant on la traïció, l’amistat, el valor i l’ambició s’enfronten i es posen a prova a través dels personatges de la història.
Dràcula
Dràcula. Bram Stoker. Adaptació literària: Josep Lorman. Guió del còmic: Ariel Vándor. Còmic: Sebastià Martí. Introducció i guía de lectura: Pau Miret. Colección Dual Texto-Cómic, 2. Editorial Teide. Barcelona, 2014.
Jonathan Harker viatja al castell del comte Dràcula, a Transilvània, perquè signi uns documents. I aquí comencen tot un seguit d’esdeveniments que a ell el situen al caire de la bogeria i sembren la mort i el terror entre el seu cercle de relacions. Podran el professor Van Helsing i els seus amics aturar els propòsits malèfics que abriga el comte un cop s’ha instal·lat a Anglaterra? O potser el seus poders li permetran reunir tot un exèrcit de vampirs que acabaran amb la humanitat?
Dràcula, de Bram Stoker, publicada l’any 1897, és l’obra que inicia tota la nissaga de vampirs que des de llavors han poblat la literatura, el cinema i la televisió. Stoker no és l’inventor del mite, que es troba present en nombroses cultures antigues, però és el seu gran divulgador a través de la creació del personatge del comte Dràcula, inspirat en la figura del noble romanès Vlad Dracul, un home que va destacar a la seva època (segle XV) per una extremada crueltat.
David Copperfield
David Copperfield. Charles Dickens. Adaptació de Josep Lorman. Biblioteca Teide, 46. Editorial Teide. Barcelona, 2013. 333 pàg. Il·lustracions: Iban Barrenetxea.
El petit David Copperfield és separat de la seva mare pel seu padrastre i enviat a un internat. Quan poc temps després, mor la mare, per desfer-se'n, el padrastre el posa a treballar en un magatzem de Londres. A partir d'aquí viu tot tipus de penalitats fins que l'acull la seva tia Betsey. Aleshores s'obra una nova etapa en la vida del petit David, en la qual l'esforç que realitza per educar-se es veurà premiat amb l'amor i el seu triomf com a escriptor.
David Copperfield és l'obra més estimada de Charles Dickens i la que té més elements autobiogràfics. El seu protagonista és, juntament amb Oliver Twist, el senyor Scrooge, de Conte de Nadal, i el petit Pip, de Grans Esperances, un dels personatges més entranyables d'aquest gran autor anglès, que ha entendrit el cor de tots els seus lectors.
Els tres mosqueters
Els tres mosqueters. Alexandre Dumas. Adaptació de Josep Lorman. Biblioteca Teide, 23. Editorial Teide. Barcelona, 2012. 395 pàg. Il·lustracions: Gianluca Foli
D'Artagnan i els seus tres amics mosqueters, Athos, Porthos i Aramis, s'uneixen per salvar l'honor de la reina Anna, a qui el cardenal Richelieu, per gelosia, vol fer caure en desgràcia davant del rei. En aquesta missió s'hauran d'enfrontar als perillosos espies del cardenal, Milady i el comte de Rochefort, entestats en eliminar-los.
Els tres mosqueters és un dels gran clàssics universals de la literatura d'aventures. Potser hauríem de comptar per centenars de milions les persones de totes les edats, orígens i condicions que han passat estones inoblidables amb els seus quatre protagonistes. Qui no ha vist alguna de les seves reiterades adaptacions cinematogràfiques o sèries televisives? Qui no ha jugat alguna vegada a ser D'Artagnan amb un bastó o un sabre de plàstic?
Els miserables
Els miserables. Victor Hugo. Adaptació de Josep Lorman. Biblioteca Teide, 45. Editorial Teide. Barcelona, 2012. 415 pàg. Il·lustracions: Gabriel Pacheco.
Empès per la fam que pateix la seva família, el jove Jean Valjean roba un pa. Això li comporta una condemna de cinc anys a la presó, que repetides fugues van allargant. Quan després de dinou anys surt del presidi carregat de ressentiment, arriba a Digne, on el bisbe de la ciutat l'acull. La bondat d'aquest home, al qual ha volgut robar, el commou fins al punt de fer-lo renunciar al seu odi i emprendre un camí de ple de bones accions. Però el destí, encarnat en la figura de l'inspector de policia Javert, no sembla perdonar-lo i l'aboca insistentment a la tragèdia.
Els miserables és la novel·la més celebrada de Victor Hugo i de la qual l'escriptor Vargas Llosa ha dit: "Els miserables és una d'aquelles obres que en la història de la literatura han fet desitjar a més homes i dones de totes les llengües i cultures un món més just, més racional i més bonic que el que tenien".
Les aventures de Huckleberry Finn
Les aventures de Huckleberry Finn. Mark Twain. Adaptació de Josep Lorman. Biblioteca Teide, 35. Editorial Teide. Barcelona, 2010. 315 pàg. Il·lustracions: Carles Arbat.
Per escapar del seu pare, un home violent que el maltracta, Huck Finn emprèn un llarg viatge pel riu Mississipí, al qual s'hi afegeix el vell Jim, un esclau negre que busca la llibertat. Al llarg del viatge els dos amics passen per una infinitat d'aventures, que conclouen quan la casualitat el du a la granja de la tia Sally, on es reuneixen amb Tom Sawyer.
Les aventures de Huckleberry Finn és, juntament amb Les aventures de Tom Sawyer, l'obra més coneguda de Mark Twain. Huck Finn, el protagonista, és un noi força salvatge, que prefereix la llibertat a la civilització, i que es qüestiona la divisió entre esclaus i homes lliures que impera en el territori dels Estats Units on viu. L'escriptor Ernest Hemingwai va dir d'aquesta obra: "Tota la literatura nord-americana moderna prové d'aquest llibre de Mark Twain. No hi havia res abans i no hi ha hagut res de tan bo des d'aleshores."
Moby Dick
Moby Dick. Herman Melville. Adaptació de Josep Lorman. Ursa Maior. Marge Books. Barcelona, 2009. 126 pàg. Il·lustracions: Adolfo Usero.
Ismael, un mariner supervivent del balener Pequod, ens explica l'obsessió del capità Ahab per capturar Moby Dick, el gran catxalot que l'ha mutilat. Amb aquest objectiu secret, el capità Ahab emprèn una llarga travessia a la recerca del catxalot, durant la qual ha de convèncer els mariners perquè facin seu el repte. Finalment, localitzen Moby Dick, però després d'un encontre llarg i ferotge, tot acaba en tragèdia.
En aquesta adaptació de Moby Dick, la novel·la més llarga i coneguda de Herman Malville, he prescindit de gran part de la exhaustiva informació sobre la cacera de la balena de l'obra original; també he alleugerit les descripcions psicològiques dels personatges i les reflexions de caràcter filosòfic. El resultat és una aventura marinera èpica, en què es presenta un duel entre l'home i les forces de la naturalesa, encarnades per un mar inexorable, on viu un ésser marí poderós i implacable.
Oliver Tiwst
Oliver Twist. Charles Dickens. Adaptació de Josep Lorman. Biblioteca Teide, 32. Editorial Teide. Barcelona, 2008. 252 pàg. Ilustracions: Josep Rodés
Oliver Twist és criat i educat a l'hospici d'una població anglesa, víctima d'un règim de maltractaments constants. Amb a penes deu anys entra a treballar en el taller d'un bagulaire, on els maltractaments continuen. Desesperat i tip de la seva situació, decideix fugir a Londres, on cau a mans d'uns malfactors dirigits pel vell jueu Fagin. A partir d'aquest moment la seva sort passa per alternatives diferents fins que a la fi troba la pau i la seguretat d'una llar.
Oliver Twist és una de les millors novel·les de Charles Dickens. En ella hi trobem els elements que han caracteritzat les seves narracions i que l'han convertit en un dels grans clàssics de la literatura: crítica social, sentit dramàtic i un estil literari ple d'ironia i d'humor.
Tirant lo Blanc
Adaptació de Tirant lo Blanc, de Joanot Martorell, en set petits volums, un per cada cicle argumental de l'obra, publicats per Marge Books (Barcelona, 2008-2009) i il·lustrats per Joan Mundet, Sara Reyes i Adolfo Usero.
Llibre I. A tota ultrança.
Llibre II. El secret de l'ermità.
Llibre III. El setge de Rodes.
Llibre IV. L'amenaça del sultà.
Llibre V. Intriga d'amor.
Llibre VI. La conquesta de Barbaria.
Llibre VII. La darrera batalla.
Tirant lo Blanc està considerada la millor novel·la de cavalleries i un dels clàssics de la literatura universal. Joanot Martorell la va escriure a mitjans del segle XV, en un moment de trànsit entre l'Edat Mitjana i el Renaixement, i l'obra participa tant de món cavalleresc medieval, com de la sensualitat i l'humanisme del nou període renaixentista. Les guerres, els duels, les justes i els torneigs s'alternen amb les intrigues amorosos i les conspiracions palatines per construir un argument ric i variat que ha satisfet lectors de totes les èpoques. En aquesta adaptació s'ofereix un text actualitzat i alleugerit, respectant-se la riquesa argumental de l'obra original.
Moby Dick
Moby Dick. Herman Melville. Versió de Josep Lorman. Kalafat, 8. Castellnou Edicions. Barcelona, 2006. 156 pàg. Il·lustracions: Pablo Soler.
Ismael, l'únic supervivent del Pequod, ens narra l'obsessió del capità Ahab per caçar una balena en la qual veu l'encarnació del Mal. No és tan sols l'odi contra un enemic que l'ha mutilat el que empeny el capità Ahab a la recerca de la balena blanca, sinó també el seu convenciment que ha estat triat pel destí per matar aquest ésser malèfic, tot i que això li pot costar la vida.
Adaptació per a lectura fàcil de la més coneguda de les novel·les de Herman Melville.