Bevent en les fonts de la tragèdia clàssica, Woody Allen ens torna a obsequiar amb una pel·lícula excel·lent i de tan senzilla execució que sorprèn a l’espectador, que dubta a l’hora de valorar-la. I és que tot ha passat tan ràpidament que gairebé no saps què has vist. El drama ha estat ordit d’una manera tan hàbil i precisa, sense cap concessió a l’espectacle, és tan auster, que no sembla una pel·lícula, sinó una obra teatral filmada. I trobo que aquest és el seu gran encert. Convertir la peripècia d’aquest grapat de personatges reunits al voltant de la popular platja de Coney Island, al sud de Brooklyn, en una tragicomèdia d’una gracilitat de ballet.
Allen agafa una actriu fracassada (Ginny-Kate Winslet) amb un fill piròman, un vigilant de platja amb vocació de poeta (Mickey-Justin Timberlake), un vidu ressentit amb la filla perquè, al morir la mare, el va deixar tirat per casar-se amb un gàngster (Humpty-Jim Belushi) i la filla casada amb el gàngster (Carolina-Juno Temple) i crea un drama, que bé podria ser una comèdia si no fos pel desenllaç. I aquesta falta de concreció, tan pròpia de l’autor, és la que despista a l’espectador i el fa sortir del cinema amb la sensació de no saber què dir. Una vegada més Woody Allen ens desconcerta amb una pirueta de les seves per mostrar-nos com de prop està la felicitat de la tragèdia, la comèdia del drama.
L’esperança de refer la seva vida de les dues dones de la història, Ginny i Carolina —la primera, madura, que veu la possibilitat de deixar enrere les seves frustracions, i l’altra, jove, il·lusionada en un amor que li faci oblidar el desencert del seu primer matrimoni—, convergeix en Mickey, i aleshores es desencadena el cúmul de sentiments que donaran pas a la tragèdia. El ritme trepidant de les escenes, la vivesa dels diàlegs, la bona interpretació de Kate Winslet i Jim Belushi i una magnífica fotografia de Vittorio Storaro, que contribueix amb el seus tons càlids a accentuar l’atmosfera xafogosa i tensa del petit apartament a tocar de la roda de fira del parc d’atraccions de Coney Island on transcorre bona part de l’acció del film són els elements bàsics que Woody Allen conjuga per a crear aquest nou drama femení.
Una pel·lícula lleugera, intel·ligent i entretinguda, amb la qual es posa de manifest una vegada més el talent d’un creador incansable que els anys no marceixen ni li fan perdre frescor.