Quan vaig llegir Meridià de sang fa uns quants anys, vaig trobar aquella epopeia delirant i violenta, amb personatges estrafolaris al llindar de la bogeria, fatigant, i si la vaig acabar va ser perquè me l’havia recomanat un amic. Tanmateix, quan en una fira de llibre vell vaig veure Tots aquells cavalls, no vaig dubtar a comprar-la. Hi havia alguna cosa en la manera de narrar de Cormac McCarthy que, malgrat que el tema argumental de Meridià de sang em desagradés, m’havia interessat i m’havia fet reflexionar sobre l’estil literari i les seves formes. Sens dubte, McCarthy té un estil personal, d’una austeritat mesurada i una especial precisió i bellesa en la descripció dels paisatges i la naturalesa de la frontera ―la d’Estats Units i Mèxic, que és on situa l’acció de les dues novel·les―; a més, els seus diàlegs són en general tan escarits que comuniquen als personatges una fredor i una duresa conformes el seu destí rebel i incert.
Tots aquells cavalls ―títol original All the Pretty Horses― narra el periple de John Grady i el seu amic Lacey Rawlins, de 17 i 18 anys, des de Texas, d’on parteixen, fins al seu destí al nord de Mèxic, on acaben a la presó. Durant el camí es topen amb Jimmy Blevins, un noi de 14 o 15 anys, que, vulguis o no, se’ls afegeix i que serà la causa de totes les complicacions que s’esdevindran. De fet, una bona part de la novel·la es limita a relatar el viatge a cavall dels tres nois, amb esplèndides descripcions dels territoris que travessen i de les accions que componen el seu dia a dia. L’estimació pels cavalls de John Grady i la seva especial habilitat en tractar-los és el leitmotiv d’una història que a mesura que avança es va complicant i carregant d’emoció. Sorprèn la maduresa dels dos personatges principals i la seguretat amb què es mouen per espais i entre gent desconeguts malgrat la seva joventut. Una mena d’aura indefinida i protectora sembla envoltar-los durant tot el relat, sobretot a John Grady, que es manifesta com el més agosarat i, alhora, el més reflexiu del tàndem protagonista. De Blevins també sorprèn la maduresa, però en aquest cas el personatge desprèn un cert alè tràgic de bon començament, que es confirma més endavant. L’amor entre Grady i Alejandra, la filla del terratinent mexicà pel qual ell i Rawlins treballen, és un element que s’incorpora a mitja novel·la i la impregna fins al final.
Però el que més m’ha fascinat de la lectura de Tots aquells cavalls no ha estat tant l’argument com la manera d’anar-lo desenvolupant i d’anar construint els personatges. Mesuradament, a poc a poc, amb diàlegs llargs i d’aparent intranscendència a través dels quals va creant les figures humanes que intervenen en la història. Èpica i, alhora, sentimental, pacífica, però també violenta, Tots aquells cavalls condensa en el breu espai d’uns pocs mesos —que és el que dura l’aventura mexicana de Grady i Rawlins— l’experiència de tota una vida i encara més. És tan densa la història, tan carregada de vicissituds, que quan tornen cap a Texas els dos personatges sembla que hagin passat anys; a ells els ho sembla i al lector també.
A mesura que anava llegint la novel·la me n’adonava que coincidia amb l’argument d’una pel·lícula que havia vist per la televisió feia uns quants anys i de la qual tenia un bon record tot i que havia oblidat el nom. I efectivament, Tots aquells cavalls va ser duta al cinema amb el mateix títol original ―en castellà, Todos los caballos bellos― l’any 2000, pel director Billy Bob Thornton i va ser protagonitzada per Matt Damon (John Grady), Henry Thomas (Lacey Rawlins), Lucas Black (Jimmy Blevins) i Penélope Cruz (Alejandra).
Tots aquells cavalls va ser publicada l’any 1992 i li va valer a Cormac McCarthy l’ampli reconeixement que fins aleshores no havia obtingut, ratificat amb l’obtenció del National Book Award i del National Book Critics Circle Award del mateix any, dos dels premis literaris més prestigiosos dels Estats Units. Aquesta novel·la va ser la primera de l’anomenada Trilogia de la Frontera ―Border Trilogy―, que es completa amb The Crossing (1995) ―En la frontera, Ed Debate, 1999― i Cities of the Plain (1998) ―Ciudades de la llanura, Ed. Debate, 2005. En català, Edicions 62 ha publicat, a més d’aquesta i de la ja esmentada Meridià de sang (Blood Meridian or the Evening Redness in the West, 1985), les novel·les No és país per a vells (No Country for Old Men, 2005) i La carretera (The Road, 2012), ambdues dutes a la pantalla; la primera pels germans Coen i la segona per John Hillcoat.