Sobre tics lingüístics
L’ús col·loquial de la llengua crea paraules, locucions i frases fetes contínuament; n’hi ha que, no se sap ben bé per quina raó, fan fortuna i el seu ús s’estén dins d’una generació com una mena de tret lingüístic d’identitat. De la meva joventut recordo els verbs fardar i molar. Dèiem: la camisa d’en Joan mola quantitat, per indicar que en Joan duia una camisa estupenda; o: amb aquesta camisa fardes un quilo, Joan, per fer-li notar que presumia. A la generació del meu fill el que es va posar de moda va ser l’ús de la paraula tio incorporada a la frase com una mena de crossa lingüística. Sentir-los parlar feia posar els pèls de punta. "Ei, tio!" "Com va, tio?" "Has fet el treball de filo, tio?" "No, tio, i tu?" "Tampoc, tio." "Jo passo de filo, tio." "I jo, tio."
L’expressió que em va dur a reflexionar sobre l’ús de la llengua mentre caminava pel carrer un diumenge a les tres del migdia va ser sentir un noi jove acabar una frase amb un rotund “que t’hi cagues!” Qui l’escoltava era una noia prima, rosseta, d’allò més bufona, i vaig pensar que una noia així no es mereixia un paio que subratllava una experiència, que no vaig arribar a saber quina era, amb una locució tan grollera. I és que, potser per la pau que regnava al carrer, sense trànsit i amb a penes vianants i una brisa lleu que feia remorejar les fulles dels plàtans, tot i haver-la sentit altres vegades, l’expressió em va resultar especialment desagradosa.
Heus aquí la reflexió que vaig fer des del carrer de Mallorca cantonada Muntaner fins al forn de València amb Casanova:
L’usuari de “que t’hi cagues!” utilitza l'expressió per manifestar l’excel·lència d’alguna cosa, ja sigui en positiu o en negatiu. Diu: Això és bo que t’hi cagues!, o també: Això és dolent que t’hi cagues! El “que t’hi cagues” té la funció de fer superlatiu l’adjectiu amb el qual es qualifica el subjecte. Molt sovint, però, la frase s’utilitza directament com a adjectiu i, aleshores, només té un valor positiu. Per exemple: Els Pets van tocar que t’hi cagues! (Bé, casualment, per al grup musical que he triat a l’exemple l’expressió sembla especialment adequada; perquè, què més propi d’un grup que s’anomena Els Pets que fer cagar quan toquen?) Canviem, doncs, de grup per no crear confusió i suposem que els que toquen són els Sopa de Cabra. El fet que els Sopa de Cabra hagin tocat “que t’hi cagues” vol dir que han tocat de forma excel·lent, “de puta mare!”, que diríem utilitzant una locució de la meva època que ha passat a formar part de la fraseologia popular.
El que crida l’atenció d’aquesta expressió és precisament la seva incongruència amb el sentit habitual que la llengua aplica al fet de cagar-se en alguna cosa. Perquè quan algú es caga en alguna cosa es perquè el que sigui no va bé o ha sortit malament. Cago’n l’hòstia!, crida algú poc temperat quan es pica el dit amb un martell o li entra una brossa a l’ull mentre va en bicicleta. És a dir, renega. El cagar-se en alguna cosa la llengua ho té associat al renec o a l’insult. Em cago en els teus morts!, li diu algú a algú altre quan s’hi enfada. En canvi, en l’expressió que analitzem, cagar-se en alguna cosa, representada per aquest hi inconcret, que no saps ben bé a què es refereix, si a la cançó, al grup musical o al local on se celebra el concert, té un sentit, com ja he dit, positiu, d’un fet extraordinari. Potser el seu èxit entre els joves rau precisament en el caràcter subversor de l’expressió, que l’aparta de l’ús comú i la converteix en un tret diferenciador.
Tot i que, pensant-ho bé, aquest hi pronominal segurament és el resultat d’una assimilació de la sonoritat castellana. En castellà la frase és merament reflexiva ―¡El tío es feo que te cagas!; que traduït, seria: El paio és lleig que et cagues. Però la sonoritat catalana és més seca, sembla que li falti alguna cosa que faci fluir l’expressió. I aleshores apareix el pronom feble hi, que la fa més rítmica, però a costa de canviar-li el sentit. Ara ja no et cagues a sobre, com en castellà, sinó que et cagues en alguna cosa o en algun lloc al·ludit pel pronom, en una evocació d’una altra locució escatològica molt semblant com és “per cagar-s’hi”.
En entrar al forn per mirar si hi havia coca de Sant Joan, que aquest any, com era a Einhdoven per la revetlla, no n’havia menjat i semblava que em faltava alguna cosa, vaig aparcar el tema. No, ja no els quedava coca. Llàstima! I em va venir a la memòria la coca de Sant Joan de l’any passat, que vaig comprar en un forn de Palma que el forner l’havia après a fer a Barcelona i que era bona que t’hi cagues!, com diria el jove del carrer de Mallorca amb Muntaner.
(Foto baixada d'Internet)