Reflexions

A propòsit d’un western

Dissabte passat vaig veure per enèsima vegada la pel·lícula Els set magnífics; la van passar a l’espai Western, de BTV. En aquest espai, com el seu nom bé indica, cada dissabte, a les tres de la tarda, programen una pel·lícula de l’oest. Donada l’hora d’emissió, sovint aprofito per fer la migdiada amb la tele com a remor de fons adormidor. Però aquesta vegada no em vaig adormir.

Els set magnífics (The Magnificent Seven) la va dirigir i produir John Sturges l’any 1960, i en els títols de crèdit es reconeix la seva directa inspiració en el film d’Akira Kurosawa, Els set samurais, fet sis anys abans pel director japonès. Kurosawa situa l’acció en el Japó del segle XVI; Sturges, en l’oest nord-americà del segle XIX. La trama és ben senzilla:

Els pacífics habitants d’un petit poblet de Mèxic proper a la frontera amb els Estats Units són espoliats una i una altra vegada dels seus pocs béns i el gra de les collites per un grup de bandits que capitaneja un tal Calvera (Eli Wallach), el qual no dubta a matar qui li planta cara. Desesperats, i davant l’alternativa de fugir o lluitar, els camperols, sense gaire convenciment, envien una delegació a comprar armes. Però en el poble on van a comprar-les es topen amb Chris Adams (Yul Brinner), un pistoler, i li demanen ajuda. Malgrat la poca paga, la situació d’aquells humils camperols commou al pistoler i decideix ajudar-los. En poques hores forma un escamot de col·legues i van cap al poble amb els camperols. I com era d’esperar, després de diverses alternatives i algunes baixes, els pistolers acaben amb el malvat Calvera i els seus homes.

En finalitzar la pel·lícula se’m va acudir establir una correlació entre la trama del film i el nostre moment actual, en el qual centenars de milers de persones en diferents punts del món han d’abandonar les seves llars o perden la vida a mans de líders sanguinaris i els seus sequaços. El cas del poble sirià, massacrat per una guerra civil sagnant i despietada, és la mostra més recent de l’estat de violència en el qual encara vivim els humans. I un no pot evitar pensar en els set magnífics, una força pacificadora encarregada de posar ordre allà on no n’hi ha i l’abús i la barbàrie imperen. Amb aquesta idea va ser creada l’Organització de les Nacions Unides, un fòrum internacional per debatre els conflictes abans que es produïssin i evitar-los o per aturar-los quan es desencadenen. Però, què fa l’ONU per aturar la crisis humana de Síria, i la de Somàlia, i la del Sudan, i la del Balutxistan, i la d’Afganistan, i la del Tibet, i la del Kurdistan... Per què les persones, totes les persones, no poden viure en pau i llibertat? Per què a tants i tants se’ls nega el dret a una vida pacífica i tranquil·la perquè els cobdiciosos, els violents i els fanàtics imposen la seva llei? Ja sé que són preguntes sense resposta. O amb una resposta tan complexa que fa com si no en tinguessin, en la qual es barregen consideracions de tot ordre: genètiques, històriques, sociològiques, econòmiques, psiquiàtriques, filosòfiques... Però són preguntes que no podem evitar de plantejar-nos uns quants quan veiem el drama humà que viuen milions de persones. Aleshores ens diem: on són els magnífics?

Però la realitat no és una pel·lícula, i a la realitat els magnífics fan el ronso i no s’animen a ajudar ningú fins que no els toquen els seus interessos. Potser ara, amb centenars de milers de refugiats assetjant Europa i centenars de milers més esperant arribar-hi, els magnífics valorin que cal fer alguna cosa més que mirar-s’ho des de la distància i rumiar fórmules d’acollida per als desesperats.

(Fotos baixades d'Internet)