Com aquest cap de setmana a Mallorca ha estat plàcid i tranquil, amb pocs esdeveniments remarcables tret de l’extraordinària cassoulet au confit de canard que ens va preparar en Joan Vidal i que vaig trigar a digerir gairebé el mateix que la serp d’El Petit Princep triga a digerir l’elefant, aprofito per tancar el cicle de Nadal de les caminades per la serra de Tramuntana amb la pujada al Fumat.
El Fumat és un puig rocós de la península de Formentor que s’enlaira de cop 335 metres sobre el mar, que bat als seus peus. Arribar al capdamunt és relativament fàcil i ho pots fer en menys d’una hora. I quan ets a dalt tens una visió dilatada del mar, la badia de Pollença i aquesta prolongació allargassada de la serra de Tramuntana, que remata el far de Formentor.
Abans d’iniciar la caminada, però, vam pujar a la talaia d’Albercutx, des d’on vam poder gaudir d'una perspectiva força completa de la península amb el nostre objectiu destacant-se en la llunyania. A la talaia d’Albercutx s’hi pot accedir en cotxe des del coll de la Creueta i un breu tram a peu. Amb 381 m d’alçada i vistes a banda i banda de l’estreta franja de terra, aquest cim ha estat un excel·lent punt de vigilància dels atacs pirates, primer, i del moviment de vaixells durant les dues guerres mundials i la guerra civil espanyola, després, com ho acrediten les restes d’instal·lacions militars i la mateixa torre, que data de finals del segle XVI. La carretera que hi du la van construir presoners republicans, confinats en un camp de concentració proper a la talaia.
Per pujar al Fumat se sol deixar el cotxe a l’aparcament que hi ha a l’esquerra de la carretera, una mica més amunt de les cases de cala Murtra, des d’on parteix el camí que baixa a cala Figuera. A l’estiu, l’aparcament sol estar ple de cotxes; però jo no recomanaria a ningú fer l’ascensió durant les hores que els banyistes l’ocupen. Si algú vol pujar al Fumat a l’estiu, ho ha de fer ben d’hora al matí o a cap al tard, quan el sol declina, si no vol patir una insolació.
La caminada s’inicia recorrent un tram de carretera d’un kilòmetre aproximadament fins a trobar, a la dreta, una sendera que s’enlaira en diagonal, en direcció contraria a la que hem seguit per anar-la a trobar. La sendera arranca a uns 400 metres de la sortida del túnel que hem hagut de travessar, entre dues senyals de tràfic informatives ―ho indico perquè nosaltres hi vam passar de llarg i vam haver de tornar enrere. I a partir d’aquí només cal seguir-la fins al coll de la Creu, on trobem el camí Vell del Far. Aleshores, guiats per fites, emprenem la pujada directa cap al cim, coronat amb un cub de ciment i un cilindre que ens indiquen que som en un vèrtex geodèsic.
Per sort, el dia és clar i assolellat, i albirem uns quants quilòmetres al voltant nostre de mar i terra insular. Amb la satisfacció que produeix posar nom al que veus, anem identificant indrets: cala Figuera, el cap de Catalunya, el puig veí de Roca Blanca, cala en Gossalba, cala Murtra, les cases de cala Murtra, el pla de les Arenes i, més avall, el de Pujol, el serrat del Pal, la badia de Pollença, a contrallum, la península d’Alcúdia...; i així seguiríem fins a enumerar la toponímia de mitja Mallorca, que és gairebé el que es veu des del Fumat.
Per tornar anem a buscar el coll de la Bretxa i, seguint el camí Vell del Far i un reguitzell de dreceres, baixem fins a cala Murtra i ens instal·lem davant d’es Castellet per dinar. La pujada fins a l’aparcament la fem per la pista que comunica la cala amb la carretera.
Hi ha una manera més ràpida de pujar al Fumat, que és ascendint per les escales que empraven els obrers per passar d’una boca a l’altra del túnel de la carretera mentre el foradaven. Comencen a l’esquerra de la boca inferior, contornegen el faralló rocós i, quan s’acaben, un corriol força empinat et du fins al coll de la Creu. T’estalvies uns vint minuts de caminada, però no val la pena pel risc que corres. Hi ha trams amb els graons força malmesos i s’ha perdut el passamà de ferro que et protegeix de la caiguda al buit. En Pep em va engrescar a acompanyar-lo i, la veritat, me’n vaig penedir. Total per després haver de tornar a baixar a la carretera per reunir-nos amb la resta del grup, que no trobaven el punt d’on partia la sendera.
Abans d’arribar al Port de Pollença ens aturem un moment al Mirador des Colomer per fer una darrera ullada al meravellós paisatge de Formentor. Un monòlit monumental ens recorda que el mirador i l’enrevessada carretera que du al far van ser un projecte de l’enginyer de camins de pare italià i mare mallorquina Antonio Parietti Coll, que també va projectar la carretera que baixa a Sa Calobra, i les que pugen al Puig Major i al Santuari de Cura. Un veritable expert en traçar llaçades impossibles que acaben marejant fins els pneumàtics.