Notícia de Son Bauló

Un dels nostres destins més freqüents d'aquest estiu quan ens hem decidit a sortir de Son Bauló ha estat el sector de la costa de llevant que va de Canyamel a la punta de n'Amer. Hi hem anat quatre o cinc vegades, cadascuna amb objectius diferents.

La primera sortida va a estar motivada per la recomanació que ens van fer d’un restaurant al Port Vell, a la badia de Son Servera, i que vam aprofitar per fer una ullada a la Costa dels Pins, que jo no coneixia. Després de recórrer tota la platja des Marjal, ens vam banyar a la petita cala Es Rajolí, al cor de la urbanització —amb camp de golf inclòs— que ha popularitzat aquest indret del vessant meridional de la serra de Son Jordi o de Sant Jordi, que de les dues maneres l'he vist anomenada. L'extrem de la serra que penetrar al mar dona lloc al cap des Pinar, que tanca pel nord la badia de Son Servera; pel sud ho fa la punta de n'Amer.  

Contemplar des del cap des Pinar, en la llunyania, la punta de n'Amer tancant l'arc de la badia, em va fer venir ganes de tornar-hi. Havia passat molt de temps des de la darrera vegada que hi vam ser. I l'excusa ve ser buscar una antiga pedrera ran de mar que la primera vegada no vam veure. De passada, vam visitar la torre del segle XVII i vam prendre una cervesa al restaurant que hi ha al davant. Des de la punta de n'Amer la visió sobre l'arenal de Cala Bona i Cala Millor és esplèndida i, alhora, lamentable, donada l'abundància d'hotels, xalets i blocs d'apartaments que orlen la platja de Sant Llorenç en una franja estreta d'urbanització desmanegada.

La tercera sortida va ser per anar a Cala Rotja, una de les poques cales del nord de l’illa que no coneixíem, i, des de Cala Rotja, arribar-nos a la cala dels Albardans. Fa uns anys, en una caminada per aquest sector del litoral, vam intentar anar a la cala dels Albardans des de Canyamel sense aconseguir-ho. I és que la cala resulta gairebé inaccessible en quedar envoltada de propietats privades que arriben fins al mar. L'únic accés és un senderó ran de mar, incòmoda de transitar, que surt de Cala Rotja. En canvi, els propietaris que l'envolten tenen portells a les tanques de filferro i als murs que delimiten les finques que els permeten accedir a la cala des dels seus jardins. Un cas clar de privatització indirecta d’un espai públic.

Cala Rotja queda totalment integrada dins de la urbanització Costa de Canyamel, que s'estén pel vessant nord de la serra de Son Jordi. De fet, del muntanyam encarat a mar, en queda ben poca cosa sense construir, tan sols la part més enlairada i trencada s’ha lliurat del ciment. Perquè fins hi tot el penya-segat ha estat graonat per les excavadores i ocupat per xalets i grups d'apartaments, els uns damunt dels altres i comunicats per escales. Tota una exhibició d'urbanisme vertical.

A Cala Rotja s'hi accedeix a través del portal del restaurant del mateix nom, que és darrere mateix de la cala. Parlant amb un banyista d'Artà, em vaig assabentar que el restaurant, l'hotel rural Can Simoneta, l'Hotel Pleta Mar, al costat mateix de la cala dels Albardans, i la Torre de Canyamel pertanyien als antics propietaris de tot aquell indret, la família Morell, una família que remunta la seva presència a l'illa als temps de la conquesta de Mallorca per Jaume I i que ha donat personatges il·lustres al llarg de la història. Segons el banyista, els Morell havien sabut aprofitar el fenomen turístic posant a la venda tan sols part de les seves propietats i quedant-se el més llaminer per explotar-ho ells. Ara, sota la marca Torre de Canyamel Group, una branca familiar d’aquells Morell que arribaren a Mallorca el segle XIII exploten diferents establiment hotelers de luxe i han dedicat la torre, que data dels temps del Conqueridor, per acollir actes culturals com concerts i exposicions. 

Precisament, la quarta sortida va ser a la Torre de Canyamel per veure l'exposició Cosmic Dance II, de l'artista Lin Utzon, filla de l'arquitecte Jørn Utzon, autor del projecte de l'Òpera de Sidney. L'artista danesa passa temporades a Mallorca, on hi té una casa singular a Portopetro, Can Lis, obra del seu pare.

A l'hora de redactar aquesta nota, tenim una cinquena sortida prevista cap a Canyamel per dinar al restaurant Cala Rotja. Aquest dinar és el premi que rep el guanyador del campionat de Rummikub d’aquest estiu i que, cosa rara, perquè la Isabel acostuma a tenir una sort endimoniada, he estat jo.