Notícia de Son Bauló

Visita al castell de Capdepera i ascensió al puig de sa Cova Negra

La vila de Capdepera s’allarga entre dos turons, i el seu caseriu, atrapat per l’estretor de la vall, s’enfila pels faldars costeruts que coronen, per l’esquerra mirant a mar, el castell, i per la dreta, les antenes de telecomunicacions i la construcció futurista del radiofar d’Aena. Des del capdamunt d’ambdós turons la vista és esplèndida i només per això ja val la pena pujar-hi.

El denominat castell de Capdepera és en realitat un recinte murallat que l’any 1300 va manar construir el rei Jaume II per garantir la seguretat dels habitants de la vila que ell mateix havia ordenat fundar a la fi de consolidar un nucli de població que assegurés el control i defensa d’aquest territori mig despoblat aleshores. Capdepera va néixer, doncs, com un grapat de petites cases encabides dins les murades alçades al voltant de la torre d’en Miquel Nunis, que ja existia. En aquesta torre, uns setanta anys abans —el 1231—, el rei En Jaume, pare del fundador de la vila, va signar amb els sarraïns el Tractat de Capdepera, amb el qual el reconeixien com a senyor de l’illa de Menorca. Aquest document, que té l’honor de ser considerat el tractat de pau més antic que es coneix, es conserva a la Biblioteca Nacional de París, i no em pregunteu per què.

La torre d’en Nunis, al capdamunt del turó, és l’únic vestigi que queda dins del recinte del castell del pas dels musulmans i se suposa que fou aixecada on hi havia una antiga torre de vigilància. La seva aparença actual, amb la base quadrada i un cos superior cilíndric, respon a la idea pràctica d’un notable local d’aprofitar-la per fer-hi un molí fariner. Això va ser a principis del segle XIX i l’obra no es va acabar perquè el governador militar que manava la tropa que s’aquarterava al castell des de l’inici del segle XVIII s’hi va oposar.

Els gabellins —així és coneix els habitants de Capdepera— van començar a abandonar el castell i establir-se al peu de la muntanya a partir del segle XVII, i els militars van marxar l’any 1854. Llavors, el castell va passar a mans privades fins que l’any 1983 el donaren al municipi. Des d’aleshores un patronat se n’ha ocupat de la restauració i condicionament.

Si ve pots admirar el panorama que envolta el turó del castell tot resseguint el camí de ronda de les murades, el mirador pròpiament dit està situat a la coberta de l’església, una construcció robusta del segle XVI, que amplia la primitiva del XIV i que s’engrandeix entre el XVII i el XVIII amb les capelles laterals situades fora la murada.  

 Amb l’ocupació militar del castell el segle XVIII, s’emprenen les reformes necessàries per adaptar-lo com a quarter i s’aixeca al bell mig del recinte la casa del Governador, avui convertida en espai museístic.

De fet, si em vaig aventurar a pujar al puig de sa Cova Negra, on hi ha les antenes i el radiofar, va ser per tenir una vista frontal del recinte del castell, la visita del qual m’havia resultat summament interessant. Però una vegada a dalt, vaig comprovar que, a més d’una magnífica visió del castell i la vila, la vista sobre el litoral era extraordinària. Des d’allà, mirant cap a l’est, abraces un panorama que va des de la serra de Son Jordi i els lloms muntanyosos que acaben amb es Cap Vermell i es Carregador fins al cap de Capdepera, passant per les cases i xalets de Cala Rajada i sa Pedruscada i el pinar del puig Seguer i camps que l’envolten. Impressionant! I per pujar-hi només cal anar a buscar el carrer Clapers i seguir-lo fins a enllaçar amb la pista asfaltada que du al radiofar. Allí deixes el cotxe i una sendera que surt del darrer revolt de la carretera et situa a la carena en un parell de minuts.

I no puc abandonar Capdepera i els seus turons sense aclarir que el topònim no té res a veure amb un individu amb el cap en forma de pera, com es podria suposar a primer cop d’ull, sinó que ve del llatí Caput Petrae —Cap de Pedra—, i fa referència a la punta rocosa a partir de la qual les naus romanes que resseguien el litoral mallorquí canviaven el rumb per dirigir-se cap a l’illa veïna de Menorca.