Los hermanos Rico, de Georges Simenon

L’any 1945, a la fi de la Segona Guerra Mundial, Georges Simenon fuig de la justícia francesa i de les investigacions del Comitè nacional de depuració de la gent de lletres, que el consideren sospitós de col·laboracionisme. Primer, s’instal·la a Canadà, en una petita població de la província del Quebec. Però a l’any següent, després de casar-se amb la seva secretària Denise Ouimet a Reno (Nevada) l’endemà de divorciar-se de Régine Renchon, la seva primera dona, es trasllada als Estats Units, on residirà fins al 1955, que torna a Europa per quedar-s’hi definitivament.

En aquest interval de deu anys, Simenon viatja incansablement per Amèrica del Nord i visita Nova York, Califòrnia, Florida, Arizona i tota la costa est. De l’estada a tots aquest llocs, en treu una experiència que li permet penetrar en la societat nord-americana fins al punt de crear una obra com Els germans Rico, que sembla escrita per algun dels autors clàssics nord-americans de sèrie negra. Però l’elegant ploma de Simenon deixa de banda trets i sang i se centra en la psicologia dels personatges, aquests tres germans, Eddie, Gino i Tony, criats a Brooklyn i integrants d’una organització criminal que controla el joc i les apostes al país.

La trama de la novel·la gira al voltant d’Eddie, el més gran dels tres germans Rico, establert a Santa Clara (Califòrnia) com a pròsper comerciant de fruita a l’engròs i respectable pare de família, però que en realitat és qui s’encarrega de vetllar perquè el control sobre el joc i les apostes en aquest estat es dugui a terme sense problemes. La seva fidelitat a l’organització es posa a prova quan li demanen de localitzar i transmetre un missatge als seus germans, als quals es busca perquè les seves darreres accions poden arribar a comprometre la xarxa criminal. Eddie sap el que això significa i es debat entre el vincle professional i el familiar, conscient del que cada opció pot comportar.

El relat, escrit amb la precisió i claredat característiques de Simenon, ens ofereix de manera indirecte una aproximació al món criminal dels Estats Units als anys cinquanta, els seus personatges i l’abast dels seus tentacles. Una novel·la intel·ligent, subtil i plantejada amb una intensitat psicològica impròpia del gènere i que la converteixen en una lectura d’ampli espectre. Ideal per a l’estiu. (És una pena que no hi sigui en català).

Simenon acaba Els germans Rico (Les frères Rico) el 22 de juliol de 1952, a Shadow Rock Farm, la casa que va comprar a Lakeville (Connecticut) i on hi va viure amb Denise Oumet de 1950 a 1955, que va tornar a Europa, i es publica aquell mateix any a París, per Presses de la Cité. Se n’ha fet una adaptació cinematogràfica (The Brothers Rico, 1957), dirigida per Phil Karlson i protagonitzada per Richard Conte, i posteriorment un telefilm (The Family Rico, 1975), realitzat per Paul Wendkos i protagonitzat per Ben Gazzara.