Buscant informació per escriure la nota anterior (07/08/2019) on parlo de l’artista mallorquí Tomeu l’Amo, em vaig assabentar de la seva extraordinària aventura per autentificar un presumpte quadre de Dalí que havia comprat a un brocanter. Com vaig veure que ell mateix havia escrit un llibre parlant-ne, li vaig demanar com podia aconseguir-lo, i, amablement, me’n va regalar un exemplar.
La història és apassionant i s’ha desenvolupat durant vint-i-quatre anys. Tot va anar així:
L’any 1988 Bartomeu Payeras era a Girona, a casa de la seva germana, recuperant-se d’una intervenció a l’espatlla. En una de les passejades per la ciutat va entrar a la botiga d’un brocanter. En un racó, entre mobles vells i andròmines, hi havia un quadre empolsegat. S’hi va acostar. Llavors, el seu alter ego, l’artista, l’home que havia après a mirar la llum i els colors, va tenir un pressentiment. Aquella obra li recordava la paleta d’un pintor famós, però no sabia trobar quin. Va demanar el preu. 25.000 pessetes. I va abandonar la botiga intentant localitzar entre l’obra dels pintors que coneixia els trets que li havia evocat la pintura. Fins que va arribar a Salvador Dalí. Sí, la paleta del jove Dalí tenia aquell mateix cromatisme! A Tomeu l’Amo se li va tallar l’alè i va sortir disparat a buscar la seva germana perquè li deixés els diners. I aquell mateix vespre, a casa, en treure-li la pols a la pintura, va descobrir el que semblava una dedicatòria i una signatura: “Al meu benvolgut professor en el dia del seu natalici. 27/IX-96. Dalí”.
A partir d’aquest moment la vida de Bartomeu Payeras i de Tomeu l’Amo va canviar. No la vida prosaica, la del dia a dia, la que ha de resoldre els problemes bàsics, que va continuar implacable, sinó la vida emocional, la que s’alimenta d’il·lusions i esperances, la que fa de les obsessions una manera de viure. I l’obsessió de Bartomeu Payeras-Tomeu l’Amo va ser la d’arribar a descobrir el secret d’aquella pintura i demostrar al món que érem davant d’una obra fins ara desconeguda del geni de Cadaqués, una obra que va acabar anomenant Naixement intrauterí de Salvador Dalí i situant-la al voltant de 1922.
Des de 1988 al 2012, que és quan Tomeu l’Amo comença escriure el llibre on conta totes les passes fetes fins a obtenir una certificació d’autenticitat per part de Nicolas Descharnes, fill de Robert Descharnes i hereu del gran arxiu i del prestigi com a garant l’obra de Dalí que tenia el pare, passen vint-i-quatre anys d’investigació i estudi de la pintura i del seu autor que converteixen en Tomeu en un veritable especialista en Salvador Dalí, amb aportacions originals sobre la interpretació de la seva obra.
Però abans d’arribar al final de l'odissea daliniana amb la presentació del Naixement intrauterí de Salvador Dalí al Círculo de Bellas Artes de Madrid, el maig del 2014, davant la premsa especialitzada de tot el món, Bartomeu Payeras-Tomeu l’Amo havia hagut de fer front a la indiferència d’especialistes i de la mateixa comissió d’acreditació de la Fundació Gala-Salvador Dalí malgrat que la documentació aportada justificava l’anàlisi de l’obra. Fou ell, tot sol, qui, amb la perseverança d’un monjo tibetà, va anar recollint indicis que fonamentaven la idea que el que tenia a casa era un Dalí autèntic, qui a base de passar centenars d’hores davant del quadre va aconseguir resoldre l’enigma de la dedicatòria i la data, qui, malgrat les dificultats econòmiques que l’infortuni li havia llançat al damunt, va fer restaurar-lo, radiografiar-lo i analitzar els pigments, i qui, finalment, després de reunir la documentació necessària a base de viatges a París, Figueres i Barcelona, va encarregar una anàlisi grafotècnica i pericial a un dels millors especialistes espanyols, que va certificar que dedicatòria i signatura havien estat escrites per la mà de Dalí. Era la prova definitiva, la que havia de decidir Nicolas Descharnes a certificar l'autoria de l'obra.
La immersió en el món dalinià que ha fet Tomeu l’Amo a partir de la troballa casual de la pintura a Girona ha estat un desafiament admirable i esgotador que, a més de la recompensa de l’èxit, estic segur que ha significat per a l’home una transformació interior per tot el que ha tingut de procés alquímic, de lent i persistent treball de recerca de la veritat, en aquest cas encarnada en la primera pintura surrealista de Salvador Dalí, on el jove artista representa, envoltat d’àngels, el naixement del Diví Dalí —27/09/1896—, més enllà de la breu vida del seu germà homònim, en qui viu emmirallat, i del seu naixement mortal l’11 de maig de 1904, a Figueres.
(Fotos: La foto de Salvador Dalí de l'encapçalament ha estat baixada d'internet i manipulada per ordinador; les fotos de la dedicatòria i el quadre Naixement intrauterí de Salvador Dalí han estat cedides per Tomeu l'Amo.)