El llac de Como

El juny passat la Isabel i jo vam estar tres dies al llac de Como. El primer el vam passar a la ciutat de Como (nota 12/09/2015); els altres dos, a Tremezzo, en un hotelet penjat damunt del llac amb unes vistes fantàstiques que ens van recomanar uns amics. L’hotel Rusall. Jo també el recomano. L’únic inconvenient que té és que és complicat d’arribar-hi i, quan hi ets, si vols oblidar-te del cotxe, has de fer vint minuts a peu per situar-te a la riba del llac. De baixada, mira, és un passeig; però de pujada, que ja véns cansat de tota la jornada, es fa feixuc. Però es poden articular estratègies per solucionar el problema: com baixar amb el cotxe i deixar-lo abans d’arribar a la carretera general, on és molt difícil aparcar. I des d’aquí anar a l'embarcador del transbordador, que és la millor manera de moure’s pel llac.

El llac de Como és el paradigma d’un llac glacial de fons de vall. Llarg, estret i envoltat d’altes muntanyes, a l’altura de Bellagio es divideix en dos braços que li donen la forma d’una i grega invertida (ʎ). Fa uns 50 km de llargada i l’amplada màxima és de 4,4 km ―davant la punta de Bellagio. Té un perímetre de 170 km i una profunditat màxima de 416 m, que el converteix en segon llac més profund d’Europa. Està situat a tan sols 199 m sobre el nivell del mar i gaudeix d’un clima temperat de trets mediterranis. Però més enllà de la seves característiques geogràfiques, el que fa del llac de Como un paratge singular és la conjunció naturalesa-humanització, que aquí presenta una harmonia deliciosa.

Un lloc tan paradisíac, en el contacte entre la gran serralada alpina i la plana llombarda, es normal que fos poblat des de ben antic i que al llarg dels segles anessin sorgint enclavaments humans allà on les condicions eren més favorables. Pobles petits que s’estenien al llarg de les ribes o que s’enfilaven als replans de les muntanyes i que anaven esquitxant de campanars la vall. És en aquest paratge retirat i tranquil de començament del segle XVII, on hi viuen pescadors i camperols, clergues i senyors, on Alessandro Manzoni situa l’acció de Els Promesos (I promessi sposi, 1827 i 1840-1842), la més popular novel·la històrica italiana i que posa de moda el llac entre els seus contemporanis.

Amb la consolidació de la burgesia al llarg del segle XIX, que no rebutja emparentar-se amb una noblesa decadent, el llac de Como es converteix en un destí estival privilegiat i vells palaus i vil·les es remodelen al gust de l’època i se’n construeixen de nous. L’aristocràcia és substituïa per les grans fortunes i els nous salons acullen personatges distingits del moment que s’incorporen a la dolce vita local. Des d’aleshores la llista de famosos que fan estada o s’instal·len a les ribes del llac és extensa i aplega polítics, artistes, homes de negocis i esportistes. I la veritat, si jo fos un membre de l’elit dels multimilionaris, també m’ho pensaria. I si no, aneu mirant: