El litoral de Migjorn entre Sant Tomàs i cala en Turqueta
Fa uns dies vaig ser a Menorca amb uns amics per fer alguns trams dels camí de Cavalls, que fa la volta a tota l’illa.
Menorca és la mes singular de les illes balears geològicament parlant. L’arxipèlag balear és la prolongació mar enllà de les serralades Bètiques, en concret de la subunitat Prebètica, i des del cap de la Nau, a Alacant, hi ha un fons marí elevat i allargassat del qual les illes balears són els punts culminants emergits. I així ho avalen les coincidències tant en l’estructura com en els materials entre el llevant meridional peninsular i les terres balears; amb una excepció: Menorca.
Menorca té una forma allargassada que recorda una mongeta; una línia imaginària que la recorre aproximadament pel centre en direcció NO-SE la divideix en dues parts ben diferenciades des del punt de vista geològic. La meitat sud, el Migjorn, és calcària i participa dels trets comuns amb la resta d’illes germanes, però a la meitat nord, la Tramuntana, afloren materials primaris i secundaris, molt més antics, i que no es trobem en cap altre lloc del territori balear. Això es tradueix en un paisatge ben contrastat entre la costa nord de Menorca i la sud.
Per tal que poguéssim gaudir d’aquesta diversitat paisatgística, en Pep ens va preparar dos itineraris pel sud i un pel nord, amb una visita al port del Maó, que té la singularitat de ser el port natural més gran de la Mediterrània.
La idea inicial era enllaçar els dos recorreguts de la costa meridional i fer, un dia, de la urbanització de Sant Tomàs a Cala Santa Galdana, i un altre, de Santa Galdana a l’arenal de Son Saura: en total uns 18 km de costa de Migjorn, amb els quals tindríem una visió de la seva bellesa i característiques. Però un error estratègic el primer dia i una mala predicció meteorològica, el segon, ens van fer alterar el pla inicial, que es va concretar en dues caminades: una, de Sant Tomàs a cala Trabalúger, i una altra, de Cala Santa Galdana a cala en Turqueta.
Tanmateix, amb aquestes dues caminades —d’unes cinc hores la primera entre anar i tornar al pàrquing de la platja de Binicodrell, a la carretera de Sant Tomàs, i de dues hores la segona entre el recorregut litoral i arribar a l’aparcament de cala en Turqueta, que queda 1 km enretirat— en vam tenir prou per gaudir d’un paisatge esplèndid, molt semblant al de la costa de llevant mallorquina, amb cales d’arena blanca al final dels torrents que solquen la plataforma calcària, penya-segats d’una trentena de metres en alguns punts i fragants i ombrívols pinars, que en cert moment ens van aixoplugar de la pluja. Entre els dos recorreguts vam poder contemplar i fotografiar les platges de Binicodrell i de Binigaus, cala Escorxada, cala Fustam, cala Trabalúger —meta de la primera etapa—, cala Santa Galdana, la Macarella i la Macarelleta, arraconades i delicioses, i l’esplèndida cala en Turqueta, on vam rubricar el viatge a Menorca amb un bany que vam començar sota un sostre de núvols amenaçadors i vam acabar amb sol.