L’illot des Porros
L’illot des Porros és el destí predilecte de la Isabel en les seves passejades matinals seguides de bany. Partint de la platja de Son Bauló, es un trajecte d’una mitja hora que fa gairebé cada dia amb algun acompanyant, que ocasionalment sóc jo mateix. És un paratge ple d’encant, que en aquelles hores del matí acostuma a estar tranquil i solitari; i, si la mar va plana, nedar de la costa a l’illa es com fer-ho en una gran piscina d’aigua salada i plena de peixos. Entenc que s’hi senti tan atreta.
Entre Can Picafort i Son Serra de Marina el litoral és una alternança de platges i roques baixes de composició arenosa, calcoarenites que al país denominen marès i han estat objecte d’explotació com a material de construcció tradicional. Precisament en aquest tram de costa és on hi ha l’illot o illa des Porros, que ve a ser l’accident geogràfic més remarcable de tot el litoral oriental de la badia d’Alcúdia fins al cap de Ferrutx.
L’illot des Porros a penes emergeix dos metres i mig de l’aigua i es troba a uns 100 metres de la costa, a la qual, en temps prehistòrics, quan la necròpoli de Son Real complia amb les seves funcions de cementiri local, havia estat unida. Ho fa pensar el fet que s’hi han trobat tombes de les mateixes característiques i període que les de la necròpoli. Malauradament, un fort temporal va destruir les restes arqueològiques que s’havien excavat i ara l’illot és un caramull informe de pedres, on nien les gavines i, a l’estiu, floreixen els alls bords (Allium ampeloprasun var. ampeliprasum), també anomenats porradells o porros de bosc; d’aquí el nom de l’illot.
Durant la caminada et vas trobant una àmplia representació de la flora mediterrània litoral, des de la típicament dunar, com el borró (Ammophila arenaria), el card marí (Eryngium maritimum) o el lliri blanc de marines (Pancratium maritimum), a la que no té cap inconvenient a arrelar entre les roques, com els limòniums (Limonium sp.), popularment coneguts com saladines o ensopegalls, el fonoll marí (Crithmum maritimum) o l’asterisc de marina (Asteriscus maritimus / Pallenis marítima).
També es passa per unes quantes pedreres de marès abandonades i que donen mesura de la importància d’aquesta activitat en temps passats. Però, sens dubte, el punt de més interès del recorregut i que no puc evitar sentir una certa emoció cada vegada que hi arribo és la necròpoli de Son Real, a la punta dels Fenicis. L’atracció que sento per aquest conjunt de tombes megalítiques fa que cada vegada m’hi hagi d’aturar i, si duc la càmera, fotografiar-les en un intent absurd de capturar el seu misteri.
Des del punt més alt de l’illot des Porros abraces tota la badia d’Alcúdia amb cadascuna de les poblacions de la riba, tret de Son Serra de Marina, que queda oculta per la punta Llarga de Son Real. D’est a oest, veiem la urbanització de Betlem, la Colònia de Sant Pere, Can Picafort, les urbanitzacions i hotels de la platja de Muro, Port d’Alcúdia i la urbanització d’Alcanada. Les siluetes de les Muntanyes d’Artà, per una banda, i la península del Cap des Pinar, per una altra, amb els 471 m de la Talaia d’Alcúdia, donen relleu als extrems més allunyats de la badia i fan visibles els seus límits.
Si abans o després del bany vas més enllà de la petita platja plena d’alga que hi ha davant de l’illot, et trobes l’Arenal d’en Casat, una platja verge que, a primera hora del matí i en temps de pandèmia, està deserta i fa que et sentis com Robinson Crusoe en la seva illa solitària. I total són deu minuts més de caminar.