Litoral de Mallorca

Portals Vells

Hi ha indrets de Mallorca que la Isabel, en els vint-i-tres anys que ens coneixem, no m’hi ha dut mai i, quan li he proposat d'anar-hi, sempre s’hi ha negat en rodó. “Jo allà no hi vaig. Tot són hotels i xalets” és el seu argument. El seu passat de militant ecologista al GOB li ha provocat un rebuig visceral a tots aquells llocs que l’ocupació turística especulativa i salvatge ha desgraciar. Però jo no en tinc cap culpa, d’això, i la meva faceta de geògraf, que ho vol conèixer tot d’un territori, el bo i el dolent, es resisteix ha acceptar l’existència d’espais prohibits. Aquesta setmana, finalment, després de negar-me a caminar una vegada més pel Passeig Marítim de Palma o pel de l’Arenal, ha accedit a anar a Portals Vells.

Portals Vells és una cala del terme de Calvià, que se subdivideix en tres caletes menors; urbanitzada en el cantó nord des de molt al començament del boom turístic, encara avui hi continuen construint. Aquestes cales de la badia de Palma, que a l’estiu estan a petar de banyistes i embarcacions, en aquesta època de l’any encara t’ofereixen part del seu encant, ja que els sorrals estan buits i els “xiringuitos”, tancats. Portals Vells, a més, té l’al·licient de l’existència d’un antic santuari dedicat a la Mare de Déu del Carme a l’interior de la pedrera medieval d’on, segons diuen, van extreure els carreus que es van fer servir per construir la Seu. De fet, el nom de Portals Vells té l’origen en les tres entrades a la pedrera obertes a les parets del penya-segat que tanca la cala pel sud i que semblen realment tres portals que donin accés a les entranyes de la Terra.

L’interior de la pedrera, que és immens, t’ofereix la sorpresa de tota una sèrie de relleus esculpits en una de les parets i que constitueixen el rastre de l’antic santuari que, segons la llegenda, s’origina quan, en el segle XV, uns navegants genovesos que van sobreviure a un temporal refugiant-se en la cala van dipositar a l’interior de la pedrera, ja abandonada, la imatge de la Mare de Déu del Carme que duien al vaixell. Situada inicialment en un petit altar excavat a la roca, a partir d’aquell moment la imatge va ser objecte de veneració per part de pescadors i habitants de la zona, i conten que, tantes vegades com la van voler traslladar a un nou enclavament, a Calvià, tantes vegades, misteriosament, tornava a la cova. Actualment la imatge és en un oratori, a Portals Nous.

Però aquest no és l’únic relat sorgit al voltant del santuari. Els relleus que l’adornen també tenen la seva llegenda, que el reivindiquen con un lloc de reunió i pregaria dels cavallers de l’Orde del Temple. Estudiosos dels templers i esotèrics troben que existeix un evident paral·lelisme entre els motius tallats a la roca i l’imaginari templer d’altres indrets de culte —el Sol, la Lluna, rodes solars i un cap que, per als seus perseguidors, representaria el de la deïtat antropomorfa de Baphomet o Mafumet, encarregat, al purgatori, dels set inferns i senyor dels dimonis que regeixen el set pecats capitals, i pels seus defensors, el de Jesucrist o Sant Joan Baptista.

De les tres petites caletes que hi ha al fons de la cala de Portals Vells, la del mig du el nom de Cala del Mago; nom que li ve de la pel·lícula anglesa The Magus (1968), de Guy Green, interpretada per Michael Caine, Anthony Quinn, Candice Bergen, Anna Karina i Julian Glover, i que l’any 1967 es va rodar allà. La pel·lícula s’havia de rodar a Grècia, però el cop d’estat del 21 d’abril de 1967, que va donar pas a la Dictadura dels Coronels, va fer alterar els plans de la productora, que finalment va escollir Mallorca i aquesta caleta de Portals Vells per simular una illa del mar Egeu.