Fa gairebé un any vaig llegir Sueño crepuscular, d’Edith Wharton (nota 23/02/2015), i em va agradar. No havia llegit res d’aquesta autora nord-americana i, en mirar la seva biografia, vaig veure que havia obtingut el premi Pulitzer de novel·la de 1921 amb L’edat de la innocència (The Age of Innocence, 1920). Havia vist l’adaptació cinematogràfica que va fer Martin Scorsese a l’any 1993, i vaig sentir interès en llegir-la. Ja fa uns quants mesos que ho vaig fer, però he esperat a tornar a veure la pel·lícula per escriure la nota.
La novel·la d’Edith Wharton és excel·lent, força millor que la que vaig llegir primer, molt més sòlida tant en la construcció dels personatges com en la descripció de la jet-set novaiorquesa de finals del segle XIX, a la qual pertanyia la seva família. La història gira al voltat de l’interès que, en tornar a Nova York de París, on vivia amb el seu marit ―el comte polonès Ollenska―, Ellen desperta en Newland Archer, que és a punt de casar-se amb Mary Welland, cosina d’Ellen. Ben aviat l’interès de Newland es converteix en amor, al qual Ellen correspon. Però el restrictiu marc moral de la societat que els envolta transforma aquest amor en una lluita íntima, sobretot en Newland, molt més lligat als convencionalismes que Ellen. Espantat pels seus propis sentiments, Newland decideix casar-se amb Mary. Però és inútil, no pot oblidar Ellen, i el romanç continua. Quan l’entorn familiar s’adona del que està passant, es posa en moviment i amb una gran subtilesa, sense donar peu a l’escàndol, que és el que més temen, aconsegueixen separar-los. Ellen torna a París i Newland, incapaç de reaccionar, la deixa marxar.
Aquest és el fil argumental de la novel·la, que el film de Scorsese reprodueix fidelment. Però el valor de l’obra de Wharton va molt més enllà de la trama i això no es pot copsar en la pel·lícula. Amb una prosa precisa i elegant, l’autora dibuixa amb mirada crítica i intel·ligent una societat tancada, moralista i hipòcrita, que pot arribar fins al cinisme per tal de preservar els seus valors caducs. Atrapats en aquest context, el protagonistes reflexionen i es qüestionen els costums, examinen les seves pròpies posicions i se senten víctimes tant de l’entorn com d’ells mateixos, dèbils i incapaços d’abandonar aquell món que els fa ser qui són. A la pel·lícula tot això s’intueix a través d’una posada en escena magnífica ―Oscar al millor vestuari― i les bones interpretacions de Daniel Day-Lewis en el paper de Newland Archer, Michelle Pfeiffer com a Ellen Ollenska i Winona Ryder com a Mary Welland; però és en la novel·la que pren la dimensió d’una obra mestra.