Fèlix Krull és fill d'un fabricant de xampany de la conca del Rin que s'arruïna i se suïcida. La família perd la posició social que tenia i es veu forçada a marxar cap a Frankfurt, on la mare obre una petita pensió. Fèlix, que és un noi ben plantat, de gustos refinats i que se sent superior a tots els que l'envolten, vaga per la ciutat i es converteix en el bergant que durà una vida plena d'aventures amoroses i d'enganys digna de ser contada. Almenys, això és el que considera ell quan comença a redactar les seves memòries.
Però aquesta vida atribolada que, per boca de Krull, Mann ens anuncia, s'interromp tot just quan el personatge té vint anys i es disposa a fer la volta al món simulant ser el marquès de Venosta, amb la qual cosa fa ensació que Les confessions... sigui una obra inacabada.
Escrita en dues etapes separades entre si per quaranta anys, Les confessions de Fèlix Kurll, lladre i farsant ( Bekenntnisse des Hochstaplers Felix Krull. Der Memorien erster Teil , 1954) és una novel·la que està dins de la tradició picaresca i que m' ha sorprés perquè s'aparta de la idea que tenia de l'obra de Thomas Mann. El protagonista és un cavaller de fortuna que fa de l'engany una manera de viure i de la qual es manifesta la mar de satisfet. En algun moment, aquest personatge pretensió i autocomplaent, m'ha fet pensar que tenia alguna cosa del propi autor, una mena de transposició paròdica d'ell mateix. Fins a quin punt Mann no fa servir aquesta obra per descobrir el farsant que ell mateix es considerava en emmascarar amb un matrimoni avantatjós una inclinació sexual que l'hauria estigmatitzada en aquella societat puritana de finals del segle XIX i començament del XX?
La novel·la, escrita en primera persona, és irregular i l'estil retòric de Mann posat al servei de la comicitat resulta eficaç quan l'argument discorre per situacions humorístiques, però quan s'entreté en descripcions minucioses de llocs i personatges és fa feixuc, i he de confessar que m'he saltat algun paràgraf en la lectura. Tanmateix, divertida per moments, l'obra ajuda a perfilar la figura d'un home encimbellat en la fama com a descriptor i controvertit com a persona.
Thomas Mann va obtenir el premi Nobel de Literatura l'any 1929.