L’he tornat a llegir. No m’he pogut sostreure al vigor i a la bellesa de l’obra de John Williams. Vaig obrir Butcher’s Crossing per documentar-me sobre tavernes rurals americanes del segle XIX —recordava que en descriu una tot just al començament— i ja no em vaig poder aturar de llegir fins al final. I no em va importar que ja conegués el desenllaç, perquè el que llegia transcendia l’anècdota d’un desenllaç.
En una nota anterior ja vaig parlar de John Williams i de la seva obra, i de la casualitat que va fer que la descobrís (28-10-2015). Des de llavors he rellegit Stoner i Butcher’s Crossing, i si en una primera lectura em van fascinar, en la segona la fascinació s’ha mantingut íntegra i s’ha incrementat l’admiració per al seu autor, un home humil i discret, lliurat a la literatura fins a la seva mort.
Butcher’s Crossing (1960) és la història d’una iniciació, la del jove William Andrews, i d’una decadència, la d’en Miller i tots els caçadors de bisons, que l’any 1873 —moment en què se situa la narració— gairebé havien acabat amb tots els ramats salvatges de les praderies americanes. També és un cant a la vida en llibertat dels homes que es van llançar a la colonització dels territoris del centre i l’oest dels Estats Units i a la naturalesa grandiosa i salvatge d’aquests territoris, que obliga els qui s’hi aventuren a gestes impensables. És la nostàlgia d’un temps passat i, alhora, la velada lamentació per una de les tantes i tantes accions insensates de l’home sobre el món que habita.
Miller condueix el jove William Andrews, un estudiant de Boston a la recerca d’experiències vitals, Charley Hoge, un vell bevedor a qui li falta una mà, i l’Schneider, especialista en escorxar bisons, cap a una vall remota de les muntanyes de Colorado on fa deu anys, per casualitat, va localitzar un gran ramat de bisons, possiblement l’últim. Després d’un viatge llarg i penós, el troben, però la matança emborratxa Miller i l’estança a la vall s’allarga malgrat haver reunit més pells de les que podien transportar. Llavors, una gran nevada de finals d’estiu els sorprèn, bloqueja l’únic pas d’accés a la planura i els atrapa a les muntanyes, on han de subsistir sense gairebé res, enmig de la neu, fins a la primavera següent.
Des de bon començament, la prosa elegant i minuciosa de Williams ens dibuixa la situació, el marc i els personatges amb mestria i ens introdueix al cor de la historia a través de l’epopeia del llarg viatge des de Kansas a les muntanyes de Colorado dels tres homes a cavall i el vell Charley Hoge conduint un carro estirat per quatre parelles de bous. Durant el trajecte, el paisatge va cobrant importància en el relat, però no és fins que arriben a la vall suspesa entre muntanyes i troben el ramat de bisons que la naturalesa el captura definitivament i esdevé el cinquè protagonista, al qual Williams dedica els passatges més admirables. Uns diàlegs sobris, inserits en el transcurs de les accions més quotidianes del dia a dia dels caçadors, ajuden a crear una sensació de realisme que acosta la ficció literària a la crònica antropològica d’un estil de viure en el vell oest americà.
Per tot això i per moltes altres coses que cada lector pot descobrir, Bucher’s Crossing és un relat de frontera magnífic i diferent, un relat en el qual la violència no es focalitza entre homes aventurers, sinó entre homes i naturalesa. Una obra excel·lent que transita de la juvenil recerca d’experiències al descobriment de la tràgica absurditat de la vida, que, malgrat tot, vivim.