Divendres vaig participar en la presentació de la novel·la Aquell de l'estiu del 99, de Francesc Ponsa (a la novel·la, però, signa com a Francesc Miquel). Es tracta d'una novel·la d'iniciació; en aquest cas doblement, ja que, a més de la iniciació a la vida del protagonista -un jove de 18 anys que l'estiu del 1999 rep el seu primer desengany amorós-, l'autor s'inicia en la literatura amb la publicació de l 'obra.
L’amistat entre en Francesc i jo va començar a causa de la literatura, i divendres, amb l’acte públic que posava en circulació Aquell estiu del 99 es culminava una etapa de la nostra relació que havia començat set o vuit anys abans, quan em va dir que volia escriure una novel·la i jo, amb una certa recança, primer, i amb gust i convenciment, després, em vaig posar a tutelar-lo en aquesta empresa. Aquell estiu del 99 ha estat una mena de taller d’escriptura particular través del qual he vist com en Francesc anava adquirint seguretat i encert en l’art de narrar fins al punt de produir una obra convincent i honesta, de lectura fàcil, que desborda simpatia i emoció, i que vol ser —i ho aconsegueix— la crònica d’un estiu viscut al Maresme d’un grup de nois i noies. Festes majors, concerts, banys, passejades en bicicleta, amors i desamors, escenaris i paisatges; tot es combina amb frescor i intel·ligència i dóna com a resultat una obra d’intens perfum maresmenc.
Dic que la literatura va ser la causa de la nostra amistat perquè la lectura d’algunes de les meves novel·les juvenils va ser el que va empènyer un jove Francesc Ponsa —18 o 19 anys aleshores— a posar-se en contacte amb mi i demanar-me una cita. Em volia conèixer. Jo, naturalment, davant una manifestació d’admiració tan afalagadora, no m’hi vaig saber negar. Ens vam trobar al Zurich. No sé com anava ell a aquella cita a cegues, però jo hi anava amb una certa reserva. A qui em trobaria? I qui em vaig trobar va ser un jove entusiasta, educat i intel·ligent, ple d’energia i anhels, que em va conquerir. Des d’aleshores, malgrat la diferència d’edat, hem mantingut una relació que s’ha anat consolidant amb el pas del temps.
Ara en Francesc és un madur pare de família que fa front a la vida amb el mateix entusiasme i il·lusió que quan el vaig conèixer i que, malgrat obligacions i compromisos, vol donar continuïtat a la seva activitat literària. I m’agradaria que ho fes. La literatura, com qualsevol manifestació artística, pot tenir uns efectes depuradors i proporciona satisfaccions infinites durant l'acte creatiu; és com un procés alquímic: el seu valor no resideix tant en l’obtenció de l’èxit com en la mateixa naturalesa de la pràctica.